Tenir cura dels infants

  Segurament el primer que ens ve al cap al llegir aquest títol és pensar que la cura es refereix a aspectes més aviat físics, concretament a la salut dels nostres nens i nenes. És un reduccionisme que hauríem d’evitar perquè crec que la cura dels infants s’ha d’entendre des una perspectiva més global i […]

14 Maig, 2021
Òscar Martí

 

Segurament el primer que ens ve al cap al llegir aquest títol és pensar que la cura es refereix a aspectes més aviat físics, concretament a la salut dels nostres nens i nenes. És un reduccionisme que hauríem d’evitar perquè crec que la cura dels infants s’ha d’entendre des una perspectiva més global i integradora. La cura dels infants ha de referir-se als aspectes físics, per suposat, (salut, alimentació, seguretat…), però també a aspectes intel·lectuals (coneixement, aprenentatge…), personals (identitat, llibertat, protecció, respecte, dignitat…), socials (reconeixement com a infant, llibertat, ajuda, no discriminació, drets i deures, justícia…) i emocionals ( identitat sexual, amistat, lleure, intimitat..). Tots aquests aspectes s’han de veure com un tot interrelacionat.

El sociòleg Salvador Cardús va publicar fa uns anys un article molt inspirador sobre la relació entre pares i fills. En aquest article argumentava que els pares el que havíem de fer era “ocupar-nos” dels fills i no tant “preocupar-nos” d’ells. Raonava que la diferència entre un terme i l’altre era molt important, tant que podia marcar el creixement dels infants i que, fins i tot, podria marcar la relació present i futura amb ells. Aquest matís em va fer reflexionar molt com a mare i com a mestra. Segons el diccionari de la llengua catalana “Ocupar-se” és fer d’algú objecte de cura”. I “Preocupar-se” és ocupar per endavant l’ànim. Absorbir l’ànim d’algú, causant-li ànsia i turment.  Queda clar que les dues paraules tenen significats diferents, això és evident. Ocupar-se remet a responsabilitat; a responsabilitat assumida conscientment, fer cas de l’altre pel seu bé. La paraula preocupar-se té una connotació de cert patiment; aquesta angoixa seria el resultat de la pressió que suposa viure d’aquesta manera la relació amb els infants.

No té res a veure la cura amb la superprotecció (ara ja és parla d’hiperprotecció!!) cap als infants. Adults superprotectors, pares “llevaneus” que van obrir un camí ben marcat davant del nen per tal que no es trobi cap obstacle ni dificultat. Pares “helicòpters” que sobrevolen tot l’entorn de la criatura i que controlen tots els seus moviments.

Segons els experts, els nens necessiten 3 coses: TEMPS, AMOR i NO. Dedicar temps: de qualitat, que aquell temps que estem junts (encara que sigui poc!!) l’aprofitem. Mostrar amor: fer palès el nostre amor, l’infant ha de sentir-se estimat i ha de sentir que l’estimem. Dir no: molt més difícil que dir sí en moltes ocasions, posar límits, donar pautes i estratègies, reconduir… A partir d’aquestes tres premisses s’ha de construir la nostra relació amb ells.

Tenir cura d’un infant és acompanyar-lo, guiar-lo, estar present, fer-se present, estar al costat. Tenir cura d’un infant és establir una relació amb un vincle emocional de confiança mútua, respectant la individualitat de cada persona  Aquesta manera de plantejar la cura dels infants dona seguretat i confiança als nens; condicions primordials per poder créixer, aprendre i madurar de manera sana, serena i segura.

Isabel Pérez i Santos

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

(Mt 5,1-12a)