Cuidar el cuerpo

  En primer lugar sitúo la comprensión del cuerpo y cuidar. El cuerpo y sus funciones es lo más particular, más cercano a uno mismo: es el lugar donde se hace la primera experiencia de vida y de relación; un lugar lleno de oportunidades, de sensibilidades, de recursos, de influencias, de contrastes… es el escenario […]

01 Jun, 2021
Òscar Martí

 

En primer lugar sitúo la comprensión del cuerpo y cuidar.

El cuerpo y sus funciones es lo más particular, más cercano a uno mismo: es el lugar donde se hace la primera experiencia de vida y de relación; un lugar lleno de oportunidades, de sensibilidades, de recursos, de influencias, de contrastes… es el escenario cotidiano de la existencia animada por la interioridad, alimentada por la espiritualidad. Es una presencia a través de la cual se expresa, se da a conocer, se relaciona. Es señal del paso del tiempo, de la historia individual y social, es evidencia de la fragilidad humana. Cuerpo y corporeidad se complementan; la corporeidad es más que el cuerpo y su biología, incluye la forma de ser, de hacer, de sentir, de relacionarnos: es expresión de la unidad personal. Del cuerpo social se puede decir algo parecido desde su particularidad.

Cuidar se refiere a una dedicación y atención que se implica de manera especial y concreta hacia una persona, un animal, una cosa, una situación, unas relaciones… Es un itinerario personal y colectivo de mejora y crecimiento según las necesidades y posibilidades. Es un proceso de implicación personal y social más allá del ámbito profesional sanitario. Cuidar y ser cuidado es una necesidad humana, pertenece a nuestra esencia identitaria. No se trata solamente de situaciones de enfermedad, sino también, situaciones de vida donde la necesidad de ayuda, de asistencia y de apoyo, se hace patente. Tener cuidado, cuidar, son conceptos, acciones, relacionales. Una relación que se establece hacia y con «otro» ya sea una persona, o bien, hacia una red de convivencia, o el entorno, poniendo de manifiesto, una vez más, la dimensión social de todo acto personal.

El cuidado por uno mismo es un ejercicio de libertad, de descubrimiento y potenciación de las posibilidades, de disposición a encararse a las dificultades, sabiendo que no todo se puede resolver: es una reflexión, introspección personal, un «tener los pies en tierra». El cuidado de uno mismo, y de los demás, a priori no es ningún imperativo moral sino que deriva de la constitución propia del ser persona y de la sociabilidad histórica; es decir, de las relaciones que se establecen y construyen experiencia. Entiendo como válida la afirmación: quien no es capaz de pensar en sí mismo, de velar a él quien no es capaz de pensar en sí mismo, de velar por sí misma. Cuidarnos y cuidar. Cuidar es un estilo, una actitud.

Entiendo que la «teología del cuidar», desde el texto bíblico, se inicia con Gn 2,19b, donde se capacita al adam (el ser humano) para ordenar y administrar racionalmente su espacio vital, diverso y diferente, para que dé de sí mismo todo lo que puede dar: para que cuide del cuerpo de la Creación a fin de que realmente hable de quien lo ha creado; que vele por las necesidades y posibilidades de este «cuerpo» que es la realidad en la que cada uno vive y se relaciona. Defender, proteger, en definitiva pre/ocuparse por. Visto así, cuidar convierte en un «sitio» de salud, de salvación, para cuando en la acción se tiene cuidado de la realidad: es una responsabilidad, un compromiso.

Dra. Rosa M. Boixareu i Vilaplana

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Alegraos y regocijaos, porque vuestra recompensa será grande en el cielo.

(Mt 5,1-12a)