Al llarg dels últims mesos hem vist com milers de persones, sobretot gent gran, morien soles a les habitacions dels hospitals i residències. Per això, en aquestes circumstàncies sorprèn que s’aprovi la llei de l’eutanàsia que recorre a provocar la mort per solucionar els problemes, per alleujar els que pateixen. Una llei que no preveu atendre’ls ni acompanyar-los de la millor manera possible, sinó que els empeny a llançar la tovallola i a posar fi a la seva existència. Una llei que no dota el sistema sanitari dels recursos necessaris (temps, espais…) per acompanyar a morir bé ni garanteix la formació en pal·liatius en els graus de Ciències de la Salut (Medicina, Infermeria, etcètera).
Davant el patiment que fa caure les persones, des de la CEE apostem per una cura integral de les persones que treballi totes les seves dimensions: corporal, espiritual, relacional i psicològica. No deixarem mai de repetir que no hi ha malalts dels que no es pot tenir cura (“incuidables”), encara que siguin incurables. Creiem que el remei contra la tristesa, el dolor, la solitud i el buit existencial de les persones ancianes o malaltes no pot ser l’eutanàsia.
Assegurar unes cures pal·liatives dignes que, evitant acarnissaments terapèutics, garanteixin un control adequat del dolor a tots els que els necessitin, a més d’assegurar l’accés de totes les persones dependents als ajuts econòmics i a les prestacions que els corresponen, hauria de prioritzar les mesures tendents a pal·liar el patiment amb la mort programada.
I, per damunt de tot, cal assegurar que les persones que pateixen trobin en els seus familiars i conciutadans el consol, la proximitat i l’atenció humana i espiritual que alleugen el dolor i ofereixen l’esperança que neix de la fe en la vida eterna i que dona sentit a tota la vida humana.
*Article publicat al diari La Vanguardia el 19 de març de 2021.
