Tots Sants

TOTS SANTS

La Solemnitat d'avui té el seu origen en la dedicació que, el 13 de maig del 610, féu el papa Bonifaci IV, de l’edifici del Panteó de la ciutat de Roma a la Mare de Déu i a tots els màrtirs. Des de la fi del segle VIII existeix aquesta festa en honor de tots els sants. Celebrar tots els sants encén en nosaltres el desig de ser com ells, de viure la comunió amb tots els qui han estat glorificats, i ens mou també a l'esperança d'unir-nos un dia a ells per sempre. Escoltem avui les Benaurances perquè són el programa més clar de tota vida cristiana, que aspira a identificar‑se amb el Déu tres vegades Sant.

1. Solemnitat de Tots els Sants que estan amb Crist en la glòria. En el goig únic d’aquesta festivitat, l’Església Santa, que encara peregrina a la terra, celebra la memòria d’aquells la companyia dels quals alegra els cels, per rebre l’estímul del seu exemple, l’alegria del seu patrocini i, un dia, la corona del triomf en la visió eterna de la divina Majestat.
2. Sant Cesari, màrtir. A Terracina, costa del Laci (data incerta).
3. Sant Benigne, venerat com a prevere i màrtir. A Dijon, Gàl·lia Celta (data incerta).
4. Sant Austremoni, bisbe, que, segons la tradició, va predicar en la ciutat d’Alvèrnia la paraula de la salvació. A Alvèrnia (ara Clarmont d’Alvèrnia), Aquitània (s. III).
5. Sants màrtirs Joan, bisbe, i Jaume, prevere, que van ser empresonats durant el regnat de Sapor II i al cap d’un any van consumar la seva lluita víctimes de l’espasa. A Pèrsia (344).
6. Sant Marcel, bisbe. A París, Gàl·lia Celta (s. IV).
7. Sant Ròmul, prevere i abat. A la ciutat de Bourges, Aquitània (s. V).
8. Sant Severí, monjo. A Tívoli, Laci (~ s. VI).
9. Sant Magne, bisbe. A Milà, Llombardia (s. VI).
10. Sant Vigor, bisbe, deixeble de sant Vedast. A Bayeux, Gàl·lia Celta (~ 538).
11. Sant Licini, bisbe, a qui el papa sant Gregori el Gran va encomanar els monjos que es dirigien a Anglaterra. A Anjou, Nèustria (~ 606).
12. Sant Maturí, prevere. A Larchant, ciutat del Gàtinais d’Aquitània (~ s. VII).
13. Sant Audomar, que, essent deixeble de sant Eustaci, abat de Luxeuil, va ser triat bisbe dels Marins i va renovar allà la fe cristiana. Al territori de Théouranne, a Flandes (~ 670).
14. Beat Rainiero Aretino, de l’orde dels Germans Menors, que va destacar per la seva humilitat, pobresa i paciència. A Borgo Santo Sepolcro, A l’Úmbria (1304).
15. Sant Nonio Àlvarez Pereira, que primer va ser posat al capdavant de la defensa del regne i més tard rebut entre els germans oblats en l’Orde Carmelitana, on va portar una vida pobra i amagada en Crist. A Lisboa, Portugal (1431).
16. Beats Pere Pau Navarro, prevere, Dionís Fujishima i Pere Onizuka Sandayu, religiosos de la Companyia de Jesús, i Climent Kyuemon, màrtirs, que, en odi a la fe, van ser sotmesos al turment del foc. A Shimabara, Japó (1622).
17. Sants màrtirs Jeroni Hermosilla i Valentí Barrio Ochoa, bisbes, i Pere Almató Ribeira, preveres de l’orde dels Predicadors, que van ser decapitats per ordre de l’emperador Tu Duc. A la ciutat d’Hai Du’o’ng, Tonquín (1861).
18. Beat Rupert Mayer, prevere de la Companyia de Jesús, que va ser un mestre molt curós dels fidels, ajuda per als pobres i obrers i predicador de la paraula de Déu. Va patir persecució sota el nefast règim nazi, va ser deportat primer a un camp de concentració i, després, reclòs en un monestir totalment incomunicat amb els seus fidels. A Munic, Baviera, Alemanya (1945). La Companyia de Jesús el celebra el dia 3 de novembre.
19. Beat Teodor Jordi Romzha, bisbe i màrtir, que, per mantenir la seva fidelitat infatigable a l’Església en temps de persecució de la fe, va merèixer aconseguir la palma gloriosa. A la ciutat de Mukaòiv, a Ucraïna (1947).
20. Mort de sant Pedro del Barco, prevere, que va viure retirat en la solitud al costat del riu Tormes. A la ciutat d’Ávila, Castella. La seva memòria se celebra el dia dotze d'agost (1155).