1 DE NOVEMBRE

Tots Sants

La Solemnitat d’avui té el seu origen en la dedicació, que el 13 de maig del 610 féu el papa Bonifaci IV, de l’edifici del Panteó de la ciutat de Roma a la Mare de Déu i a tots els màrtirs. Des de la fi del segle VIII existeix aquesta festa en honor de tots els sants.  Escoltem avui les Benaurances perquè són el programa més clar de tota vida cristiana, que aspira a identificar‑se amb el Déu sant: «Déu ens vol sants i no espera que ens conformem amb una existència mediocre, aigualida, liquada…  a cada un de nosaltres el Senyor ens va escollir “perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls per l’amor” (Ef 1,4)» (Papa Francesc, Alegreu-vos-en i celebreu-ho, 1-2).

HISTÒRIA D’AQUESTA FESTA

  • Segle I: Records de la vida i exemple de moltes persones de la comunitat; fins i tot veneració pels seus objectes: la roba de Pau (Ac 19,12).
  • Segle III: La persecució de l’emperador Dioclesià fa molts màrtirs i no se’n pot celebrar el record de tots.
  • Segle IV: Comença a prendre cos una festa en comú per a tots ells. Ja en la Roma pagana l’any acabava el 21 de febrer amb una festa anomenada ‘Feralia’ per a donar descans i pau als difunts: se’ls resava i se’ls oferia sacrificis. L’Església Oriental ho comença a celebrar: l’Església de Síria, en temps pasqual; la bizantina, immediatament després de la Pentecosta.
  • 610, maig 13: Origen de la festa: el Papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (el temple pagà de Tots els Deus, que Marc Agripa havia fet construir en honor de Júpiter), el purifica i consagra en honor de la Mare de Déu i de Tots els Màrtirs (“Sancta Maria ad Martyres), i disposa que cada any sigui celebrada una festa en la diada de la seva dedicació.
  • Segle VIII: El Papa Gregori III (731-741) dedica una capella a Tots els Sants en la Basílica de Sant Pere i passa la festa a l’1 de novembre. Els monjos irlandesos ja celebren una festa en honor de tots els sants d’Europa el 20 d’abril.
  • 835: La festa de Tots els Màrtirs passa a ésser la de Tots els Sants o de Tots Sants.
  • Segle IX: El Papa Gregori IV (827-844) estén la festa a tota l’Església, i n’ordena que se la tingui per una de les festes més principals de l’any litúrgic.
  • Segle X, acaballes: S`agrega a aquesta festa una altra destinada a pregar per als Fidels Difunts, disposició que es conserva encara.

► De Tots Sants a Nadal, pluja, gel o vent cabal.

► De Tots Sants a Nadal, pluja, gel o vent cabal.