Sobre l’eutanàsia

  Al llarg dels últims mesos hem vist com milers de persones, sobretot gent gran, morien soles a les habitacions dels hospitals i residències. Per això, en aquestes circumstàncies sorprèn que s’aprovi la llei de l’eutanàsia que recorre a provocar la mort per solucionar els problemes, per alleujar els que pateixen. Una llei que no […]

19 Març, 2021
Òscar Martí

 

Al llarg dels últims mesos hem vist com milers de persones, sobretot gent gran, morien soles a les habitacions dels hospitals i residències. Per això, en aquestes circumstàncies sorprèn que s’aprovi la llei de l’eutanàsia que recorre a provocar la mort per solucionar els problemes, per alleujar els que pateixen. Una llei que no preveu atendre’ls ni acompanyar-los de la millor manera possible, sinó que els empeny a llançar la tovallola i a posar fi a la seva existència. Una llei que no dota el sistema sanitari dels recursos necessaris (temps, espais…) per acompanyar a morir bé ni garanteix la formació en pal·liatius en els graus de Ciències de la Salut (Medicina, Infermeria, etcètera).

Davant el patiment que fa caure les persones, des de la CEE apostem per una cura integral de les persones que treballi totes les seves dimensions: corporal, espiritual, relacional i psicològica. No deixarem mai de repetir que no hi ha malalts dels que no es pot tenir cura (“incuidables”), encara que siguin incurables. Creiem que el remei contra la tristesa, el dolor, la solitud i el buit existencial de les persones ancianes o malaltes no pot ser l’eutanàsia.

Assegurar unes cures pal·liatives dignes que, evitant acarnissaments terapèutics, garanteixin un control adequat del dolor a tots els que els necessitin, a més d’assegurar l’accés de totes les persones dependents als ajuts econòmics i a les prestacions que els corresponen, hauria de prioritzar les mesures tendents a pal·liar el patiment amb la mort programada.

I, per damunt de tot, cal assegurar que les persones que pateixen trobin en els seus familiars i conciutadans el consol, la proximitat i l’atenció humana i espiritual que alleugen el dolor i ofereixen l’esperança que neix de la fe en la vida eterna i que dona sentit a tota la vida humana.

*Article publicat al diari La Vanguardia el 19 de març de 2021. 

Card. Joan Josep Omella

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)