Sinodalitat i organismes de participació

El dissabte 9 d’octubre de 2021, el papa Francesc va pronunciar un discurs fonamental a l’Aula Nova del Sínode al Vaticà amb motiu del Moment de Reflexió per a l’inici del Procés Sinodal.  Aquest acte va marcar l’obertura del camí de tres anys (2021-2023) sota el lema: “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”. […]

20 Abr, 2026
smunoz

El dissabte 9 d’octubre de 2021, el papa Francesc va pronunciar un discurs fonamental a l’Aula Nova del Sínode al Vaticà amb motiu del Moment de Reflexió per a l’inici del Procés Sinodal.  Aquest acte va marcar l’obertura del camí de tres anys (2021-2023) sota el lema: “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”.

El Papa va destacar que el Sínode no és un parlament ni una enquesta d’opinió, sinó un esdeveniment eclesial on el protagonista és l’Esperit Sant.

Les tres paraules clau o els eixos fonamentals: Comunió: La unitat del Poble de Déu. Participació: L’exigència que tots els batejats s’impliquin. Missió: L’impuls evangelitzador de l’Església.

Efectivament, un dels eixos principals del Document Sinodal és la crida a tot el Poble Sant de Déu a la PARTICIPACIÓ que vol dir la implicació real de tots i cadascú. Sense la participació activa, la comunió i la missió poden quedar-se en paraules buides i abstractes.

El document sinodal dedica al tema de la participació des del n. 103 a 108, a més d’altres citacions que es troben al llarg del document. Per tant, no és un tema secundari ni una moda del moment.

Participar vol dir cooperar, prendre part en un projecte comú, comprometre’s en una missió comunitària, sentir-se corresponsable en el camí de la comunitat.

Però on rau el fonament cristià d’aquesta actitud tan humana i tan divina? La participació és una experiència de fe baptismal: “Tots nosaltres vàrem ser batejats en un mateix Esperit per a formar un sol cos” (1 Cor 12, 13). En la comunitat cristiana, el baptisme és una font d’aigua viva abundant i transparent del qual deriva una única dignitat de fills de Déu, dintre d’una varietat de carismes i ministeris. Per això estem cridats a participar en la vida i missió de l’Església. Si falta la participació la comunió es queda en un bonic discurs sense vida. Tal com diu el papa Francesc  en el seu discurs, hem avançat, però encara ens queda camí per a fer. La participació de tots és un compromís eclesial irrenunciable.

El Document final del Sínode, ens parla d’organismes de participació tant en l’Església llatina com a les Esglésies catòliques orientals i nomena quins són aquests organismes. No tanca la porta a altres organismes i formes de participació.  Recorda que “cada un d’aquests organismes participa del discerniment necessari per a l’anunci inculturat de l’Evangeli, la missió de la comunitat en el seu ambient i el testimoni dels batejats que en formen part” (103). Tres elements essencials a destacar: discerniment, missió i testimoni. A més d’aquests elements en subratlla la contribució en els processos de presa de decisions, rendició de comptes i avaluació.  En conclusió, “els organismes de participació constitueixen un dels àmbits més prometedors en què actuar per a una ràpida implementació de les orientacions sinodals, que condueixi a canvis perceptibles en poc temps” (103). Cada un d’aquests organismes ha d’actuar en el seu nivell corresponent i segons les mateixes competències. Però tots ho han de fer interconnectats els uns amb els altres, formant una xarxa.

Ara bé, aquests organismes no han de ser purament formals o nominals. Han de gaudir de vitalitat perquè siguin eficaços i gaudeixin de vida participativa. És a dir els qui hi participin s’ajudin, s’engresquin, no els sentin com un temps perdut, com una realitat morta que no porta enlloc. Per tant, cal que arribin a compromisos i accions concretes on tota la comunitat es pugui sentir reflectida i compromesa.

Caldrà dotar als seus membres de formació, esperit cristià i participatiu, corresponsabilitat, humilitat per saber escoltar l’altre i buscar el que Déu vol i el bé de la comunitat. Tot aquest camí comporta un procés de conversió pastoral, de diàleg, de no voler estar sempre en el pòdium tot i que a vegades hi haurem d’estar, però amb l’actitud de servei com Jesús en el darrer sopar que va rentar els peus als seus deixebles. Caldrà evitar protagonismes innecessaris, egoismes personals i grupals i practicar allò que avui en diem “lideratge servicial”.

És normal que en alguns moments experimentarem les tensions i la temptació petrina d’agafar l’espasa i anar pel dret o sentirem el desànim i la decepció.  Potser una mica de paciència i perseverança a tots ens anirà molt bé.

El camí tot just acaba de començar. Encara queden bastants quilòmetres… Però la presència de l’Esperit de Jesús ens acompanya. Ell és el protagonista d’aquesta aventura i cal estar atents a les seves crides i deixar-lo actuar en el nostre cor. Viure amb els ulls oberts i amb el cor sensible a la realitat del nostre món.

Dues preguntes: ¿Estic disposat/da a participar? ¿Soc capaç de deixar espai a la participació, col·laboració i corresponsabilitat?

Maria, peregrina en la fe i Mare de l’Església ens acompanya.

Llic. Lluís Agustí i Parrot

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)