Espiritualitat sinodal, un repte per a tots

Al llarg de la història de l’Església són nombrosos els moviments i escoles d’espiritualitat fruit d’una lectura de la realitat en clau de fe i de la percepció atenta de l’alè de l’Esperit Sant. En el marc del món actual, el Sínode ens ha deixat un llegat espiritual fruit del diàleg sinodal i de l’escolta […]

06 Abr, 2026
smunoz

Al llarg de la història de l’Església són nombrosos els moviments i escoles d’espiritualitat fruit d’una lectura de la realitat en clau de fe i de la percepció atenta de l’alè de l’Esperit Sant. En el marc del món actual, el Sínode ens ha deixat un llegat espiritual fruit del diàleg sinodal i de l’escolta de l’Esperit, ¿què diu a l’Església d’avui l’Esperit de Jesús?

Sempre l’Església ha conreat l’espiritualitat, però semblava que estava reservada als clergues i als religiosos/es… I els laics? En el document sinodal es fa extensiva per a tots.

De la lectura dels documents sinodals emanen uns trets d’espiritualitat sinodal que indiquen un camí a seguir per les comunitats cristianes d’avui i que són un estímul per a viure el compromís cristià amb sentit i profunditat enmig de la realitat social que ens toca viure. Espiritualitat i acció són signes d’una Església nova.

En aquesta reflexió intentarem assenyalar alguns dels indicadors d’una espiritualitat sinodal.

Cada nou pas en la vida de l’Església és un retorn a la font. El capítol 20-21 de l’Evangeli de Joan és el marc on se situa el document sinodal. La font és el Crist Ressuscitat. L’Església neix de la Pasqua. Aquí hi trobem un primer indicador. L’espiritualitat sinodal té com a centre a Jesucrist, mort i ressuscitat. És una espiritualitat pasqual. La Pasqua de Jesús marca el camí del cristià i de l’Església.

L’espiritualitat sinodal sorgeix de l’acció de l’Esperit.

El segon indicador és LA CONVERSIÓ.  És el cor de l’espiritualitat sinodal. Neix de la trobada amb Crist ressuscitat, llum per a tots els pobles (LG 1). És una paraula molt repetida, però els canvis en la vida i història de l’Església venen d’un girar els ulls vers el Crist, Senyor de la història i del cor de cada cristià. La conversió, guiada per l’Esperit, que ens porta a l’acte de fe “SENYOR MEU I DÉU MEU”, com l’apòstol Tomàs, Maria Magdalena, la dona del perfum…

Un altre indicador que podem assenyalar és l’actitud D’ESCOLTA.  En un món en què tenim un dèficit d’escolta. Gairebé tots anem a la nostra bola i se’ns fa difícil aturar-nos, no tenim temps, per escoltar-nos i dialogar, per escoltar-nos a nosaltres mateixos, per dedicar uns moments a l’altre i per trobar un temps per a Déu. La pregunta és, si no m’escolto a mi mateix i als altres, ¿com puc escoltar Déu? I Déu parla a través de múltiples senyals: la Paraula de Déu, els esdeveniments quotidians, les tendències mundials… ¿Què ens diu Déu en la realitat global d’avui? L’espiritualitat sinodal requereix l’Escolta de la Paraula, la contemplació, el silenci, la natura.

Aquest camí de conversió i escolta no el fem sols. L’experiència de la comunitat és indispensable pel creixement de la fe. A la barca, junts. Si cadascú estira la corda dels extrems en direcció contrària pot resultar que es trenqui o arrosseguem l’altre de manera violenta. Per tant, aquí més que mai es necessita el diàleg humil tot creant vincles d’unitat i respectant la diversitat. Ser constructors de ponts i no dinamitar els que hi ha. Potser també convindria crear sinergies entre institucions religioses per no entrar en una dinàmica de competència. I no cal dir-ho afavorir el treball en xarxa i compartir projectes i fins i tot realitzar-ne junts. L’Església la construïm en comunió. Afavorir projectes de fraternitat i el treball pastoral cooperatiu és essencial. No cal dir que hem de cuidar les relacions a tots els nivells. Les parròquies i comunitats cristianes hi tenen un paper essencial.

Un altre aspecte essencial és el discerniment tant en l’àmbit personal com comunitari i eclesial. El discerniment és una pràctica espiritual que cal viure amb fe. No és una tècnica com una actitud interior. Es tracta de ser fidel a la voluntat de Déu. ¿Què vol Déu de mi? ¿Què vol Déu de la meva comunitat? ¿Quin és el pensament de Déu per a l’Església d’avui?

Una altra dimensió clau és la crida a ser profetes de bones notícies. Som enviats pel Senyor. I aquest enviament és profètic. Cal ser un testimoni transparent, coherent, de l’Evangeli de Jesús.

Segurament podríem destacar més aspectes perquè el Sínode és molt suggeridor si el llegim amb els ulls de la fe. Al meu entendre aquests em semblen significatius.

¿Com fer realitat aquesta proposta sinodal? Sens dubte necessitem formació. Pot ser no conceptual, que també, com més actitudinal.

Que el bon Déu i Maria ens hi ajudin.

Llic. Lluís Agustí i Parrot

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)