Al llarg de la història de l’Església són nombrosos els moviments i escoles d’espiritualitat fruit d’una lectura de la realitat en clau de fe i de la percepció atenta de l’alè de l’Esperit Sant. En el marc del món actual, el Sínode ens ha deixat un llegat espiritual fruit del diàleg sinodal i de l’escolta […]
Al llarg de la història de l’Església són nombrosos els moviments i escoles d’espiritualitat fruit d’una lectura de la realitat en clau de fe i de la percepció atenta de l’alè de l’Esperit Sant. En el marc del món actual, el Sínode ens ha deixat un llegat espiritual fruit del diàleg sinodal i de l’escolta de l’Esperit, ¿què diu a l’Església d’avui l’Esperit de Jesús?
Sempre l’Església ha conreat l’espiritualitat, però semblava que estava reservada als clergues i als religiosos/es… I els laics? En el document sinodal es fa extensiva per a tots.
De la lectura dels documents sinodals emanen uns trets d’espiritualitat sinodal que indiquen un camí a seguir per les comunitats cristianes d’avui i que són un estímul per a viure el compromís cristià amb sentit i profunditat enmig de la realitat social que ens toca viure. Espiritualitat i acció són signes d’una Església nova.
En aquesta reflexió intentarem assenyalar alguns dels indicadors d’una espiritualitat sinodal.
Cada nou pas en la vida de l’Església és un retorn a la font. El capítol 20-21 de l’Evangeli de Joan és el marc on se situa el document sinodal. La font és el Crist Ressuscitat. L’Església neix de la Pasqua. Aquí hi trobem un primer indicador. L’espiritualitat sinodal té com a centre a Jesucrist, mort i ressuscitat. És una espiritualitat pasqual. La Pasqua de Jesús marca el camí del cristià i de l’Església.
L’espiritualitat sinodal sorgeix de l’acció de l’Esperit.
El segon indicador és LA CONVERSIÓ. És el cor de l’espiritualitat sinodal. Neix de la trobada amb Crist ressuscitat, llum per a tots els pobles (LG 1). És una paraula molt repetida, però els canvis en la vida i història de l’Església venen d’un girar els ulls vers el Crist, Senyor de la història i del cor de cada cristià. La conversió, guiada per l’Esperit, que ens porta a l’acte de fe “SENYOR MEU I DÉU MEU”, com l’apòstol Tomàs, Maria Magdalena, la dona del perfum…
Un altre indicador que podem assenyalar és l’actitud D’ESCOLTA. En un món en què tenim un dèficit d’escolta. Gairebé tots anem a la nostra bola i se’ns fa difícil aturar-nos, no tenim temps, per escoltar-nos i dialogar, per escoltar-nos a nosaltres mateixos, per dedicar uns moments a l’altre i per trobar un temps per a Déu. La pregunta és, si no m’escolto a mi mateix i als altres, ¿com puc escoltar Déu? I Déu parla a través de múltiples senyals: la Paraula de Déu, els esdeveniments quotidians, les tendències mundials… ¿Què ens diu Déu en la realitat global d’avui? L’espiritualitat sinodal requereix l’Escolta de la Paraula, la contemplació, el silenci, la natura.
Aquest camí de conversió i escolta no el fem sols. L’experiència de la comunitat és indispensable pel creixement de la fe. A la barca, junts. Si cadascú estira la corda dels extrems en direcció contrària pot resultar que es trenqui o arrosseguem l’altre de manera violenta. Per tant, aquí més que mai es necessita el diàleg humil tot creant vincles d’unitat i respectant la diversitat. Ser constructors de ponts i no dinamitar els que hi ha. Potser també convindria crear sinergies entre institucions religioses per no entrar en una dinàmica de competència. I no cal dir-ho afavorir el treball en xarxa i compartir projectes i fins i tot realitzar-ne junts. L’Església la construïm en comunió. Afavorir projectes de fraternitat i el treball pastoral cooperatiu és essencial. No cal dir que hem de cuidar les relacions a tots els nivells. Les parròquies i comunitats cristianes hi tenen un paper essencial.
Un altre aspecte essencial és el discerniment tant en l’àmbit personal com comunitari i eclesial. El discerniment és una pràctica espiritual que cal viure amb fe. No és una tècnica com una actitud interior. Es tracta de ser fidel a la voluntat de Déu. ¿Què vol Déu de mi? ¿Què vol Déu de la meva comunitat? ¿Quin és el pensament de Déu per a l’Església d’avui?
Una altra dimensió clau és la crida a ser profetes de bones notícies. Som enviats pel Senyor. I aquest enviament és profètic. Cal ser un testimoni transparent, coherent, de l’Evangeli de Jesús.
Segurament podríem destacar més aspectes perquè el Sínode és molt suggeridor si el llegim amb els ulls de la fe. Al meu entendre aquests em semblen significatius.
¿Com fer realitat aquesta proposta sinodal? Sens dubte necessitem formació. Pot ser no conceptual, que també, com més actitudinal.
Que el bon Déu i Maria ens hi ajudin.
Després d'exposar el sentit de la pau segons la tradició patrística (veure article anterior), és el moment d'escoltar directament els seus protagonistes. De sant Cebrià a sant Agustí o sant Lleó el…
Quan Jesús proclama benaurats els constructors de la pau, no es refereix només als qui posen fi als conflictes. Els Pares de l'Església ens recorden que la pau autèntica neix primer en…
Aquest és el lema d'aquest any de l'Apostolat del Mar per a la festivitat de la Mare de Déu del Carme, que ens convida a ser una barca oberta i acollidora. Demanar…
