Santa Hildegarda de Bingen, verge i doctora de l’Església

Santa Hildegarda de Bingen, verge i doctora de l’Església Filla d'una família aristocràtica alemanya, des de petita fou consagrada a la vida de l'Església i ben aviat va tenir les primeres visions. De jove va entrar al monestir benedictí de Disibodenberg, on els dons místics van continuar i amb els anys els va posar per escrit (“Scivias”). Hildegarda també va compondre nombrosa música litúrgica, i obres de teologia, filosofia, medicina, ciències naturals. Va fundar dos monestirs, un d'ells a Bingen, d’on en fou abadessa i on hi va viure fins a la mort (1179). Va ser consellera de grans personalitats del moment com Sant Bernat de Claravall i el papa Eugeni III.

1. Sant Robert Bel·larmino, bisbe i doctor de l’Església, membre de la Companyia de Jesús. Va intervenir de manera il·lustre, amb maneres subtils i peculiars, en les disputes teològiques del seu temps. Va ser cardenal, i durant algun temps també bisbe lliurat al ministeri pastoral de la diòcesi de Càpua, a Itàlia, exercint finalment en la cúria romana múltiples activitats en defensa doctrinal de la fe (1621).

2. Sepultura de sant Sàtir, els insignes mèrits del qual els relata el seu germà sant Ambròs. Quan encara no estava iniciat en els misteris cristians, va patir un naufragi sense por de la mort, però, salvat de les aigües, va entrar a l'Església de Déu per no morir amb les mans buides. Unit en íntima i mútua fraternitat al seu germà Ambròs, va ser enterrat pel bisbe de Milà al costat del màrtir sant Víctor. A Milà, a la Ligúria (377).

3. Passió de sant Lambert, bisbe de Maastricht i màrtir. Desterrat, es va retirar al monestir de Stavelot i temps després, restituït a la seu, mentre exercia brillantment la funció pastoral, essent innocent va ser assassinat pels enemics de l'Església. A Lieja, Austràsia (ara Bèlgica) (~ 705).

4. Sant Rodingo, abat, fundador i piadós prepòsit del monestir de Beaulieu, proper a Lió. Al bosc d’Argona, a les ribes del Mosa, a Austràsia (ara França) (s. VIII incert).

5. Santa Columba, verge i màrtir. Durant la persecució desencadenada pels àrabs va confessar espontàniament la seva fe davant del jutge i altres magistrats, raó per la qual va ser degollada davant les portes del palau. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia (853).

6. Sant Reinal, que va abraçar la vida eremítica a les muntanyes de Craon, per viure millor els preceptes del Senyor. A Mélinais, al territori d'Angers, a la Gàl·lia (~ 1104).

8. Santa Hildegarda, verge. Va exposar i va descriure piadosament en llibres els seus coneixements experimentals, tant sobre ciències naturals, mèdiques i musicals, com de contemplació mística. Al monestir del mont Sant Rupert (ara Rupertsberg), prop de Bingen, a Hesse (1179).
9. Beat Querubí Testa, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, devotíssim de la passió del Senyor. A Aviliana, al territori de Torí, al Piemont (1479).

9. Sant Pere Arbués, prevere i màrtir, canonge regular de l’orde de Sant Agustí. Dedicat en aquest regne a combatre supersticions i heretgies, va ser assassinat davant l'altar de l'església catedral a mans d'alguns afectats pel seu ofici d'inquisidor. A Saragossa, a l’Aragó (1485).

10. Passió de sant Manel Nguyen Van Trieu, prevere i màrtir, sota el règim de l'emperador Canh Thinh. A Huè, d’Annam (ara Vietnam) (1798).

11. Sant Francesc Maria de Camporosso, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins, que va ser eximi per la seva caritat envers els pobres i per la seva entrega al bé i salvació dels seus veïns malalts, fent-se ofrena com a víctima de la pesta arrasadora. A Gènova, a la regió de la Ligúria (1866).

12. Beat Segimon Fèlix Felinski, bisbe de Varsòvia. Enmig de grans dificultats va treballar per la llibertat i la instauració de l’Església. Per atendre les necessitats del poble, va fundar l'institut de les Germanes Franciscanes de la Família de Maria. A Cracòvia, ciutat de Polònia (1895).

13. Beat Joan Ventura Solsona, prevere i màrtir, que, perseverant en la seva fe, va emigrar a la glòria celestial durant la cruel persecució religiosa. Al Castell de Villamalefa, a la comarca castellonenca de l’Alt Millars (1936).

14. Beat Timoteu Valero Pérez, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en aquesta persecució va vessar la seva sang per la fe de Crist. A Madrid (1936).
15. Beat Segimon Sajna, prevere i màrtir, afusellat en temps de guerra per no abdicar de la seva fe sota un règim estranger hostil a Déu. Als boscos de Palmiry, prop de Varsòvia, a Polònia (1940).