El mes de març de l’any 2006 em vaig congratular que el Premi Internacional Catalunya fora concedit a Pere Casaldàliga, sacerdot claretià fundador d’una missió al Mato Grosso del Brasil i un dels ferms representants de la Teologia d’ Alliberament.
El mes de març de l’any 2006 em vaig congratular que el Premi Internacional Catalunya fora concedit a Pere Casaldàliga, sacerdot claretià fundador d’una missió al Mato Grosso del Brasil i un dels ferms representants de la Teologia d’ Alliberament. Nascut a Balsareny (Bages), el 16 de febrer de 1928, va morir a l’Amazònia l’any 1965. Havia estat nomenat bisbe titular d’Altava el 1971 i fou també prelat emèrit de São Felix do Araguaia l’any següent.
El reconeixement li fou atorgat per la «seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els quals ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler». Sens dubte va ser un guardó molt merescut a un home de vida senzilla que fugia de la pompa a la que massa sovint alguns eclesiàstics ens tenen acostumats. Destaco també el seu mèrit en haver criticat sense embuts la dictadura militar que va governar el Brasil entre els anys 1964 i 1985.
Quina relació té o va tenir Pere Casaldàliga amb l’islam? Com a persona i com a bisbe no ho sé, però jo l’hi he relacionat moltes vegades en haver d’ explicar a les meves classes que una cosa és l’islam i una altra de ben diferent són els musulmans; que no es poden considerar ambdós conceptes com una mateixa cosa; que l’islam no és una religió monolítica i que aquest és un dels errors més corrents que es comet a Occident quan es tracta o es parla d’aquesta manera d’entendre Déu que forma part de la tradició monoteista d’Abraham. Una cosa és l’islam i l’altre els diversos islamismes, salafismes, neosalafismes, islams polítics o com en vulguem dir, que constitueixen els corrents doctrinals que promouen i segueixen tergiversacions de la doctrina predicada pel profeta Mahoma i continguda en el llibre de l’Alcorà. Cal insistir en la gran pluralitat d’aquests moviments deformadors.
A Occident també tenim pensaments criticables que sostenen que després d’haver vençut el feixisme, el nazisme o l’stalinisme, el món s’enfronta a una nova amenaça global de tipus totalitari: l’islam. I amb aquesta actitud qui en paga les conseqüències és el conjunt dels musulmans i, en especial, els nombrosos refugiats que intenten arribar a Europa en la recerca d’un futur. S’hauria de distingir clarament que una cosa és l’islam i l’altra els islamismes i insisteixo en l’ús d’aquest terme en plural, perquè els islamismes són molt diversos i variats.
En la meva docència a la Universitat i a l’ Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, Casaldàliga m’ha ajudat a fer comprendre que hi ha tantes diferències entre els fidels de l’islam com entre els que es diuen cristias. Perquè és molt diferent el que predicava i practicava aquest bisbe català del que prediquen i practiquen alguns bisbes que –geogràficament- tenim molt més a prop.
Cal denunciar amb fermesa algunes actituds i pensaments que ens arriben sobre l’estatus de les dones, la violència masclista o l’acolliment degut als qui es llencen a la Mediterrània, un mar que s’ha anomenat nostre i que ara ja no és de tots.
Després d'exposar el sentit de la pau segons la tradició patrística (veure article anterior), és el moment d'escoltar directament els seus protagonistes. De sant Cebrià a sant Agustí o sant Lleó el…
Quan Jesús proclama benaurats els constructors de la pau, no es refereix només als qui posen fi als conflictes. Els Pares de l'Església ens recorden que la pau autèntica neix primer en…
Aquest és el lema d'aquest any de l'Apostolat del Mar per a la festivitat de la Mare de Déu del Carme, que ens convida a ser una barca oberta i acollidora. Demanar…
