Les humanitats en una societat tecnològica

Vivim enmig d’un món tecnològic. La tecnologia ho abraça tot. Les petites tecnologies domèstiques o personals enlluernen infants, joves i grans. A Occident tothom té accés al món de la tecnologia.

27 Ag, 2019
artesans

 

Vivim enmig d’un món tecnològic. La tecnologia ho abraça tot. Les petites tecnologies domèstiques o personals enlluernen infants, joves i grans. A Occident tothom té accés al món de la tecnologia. La tecnologia ha suposat una gran transformació (Karl Polanyi) que ha capgirat la comprensió del món i de l’ésser humà. Sembla com si la societat que es fonamentava en tot allò que tenia a veure amb el sentit de les coses i, naturalment, de l’ésser humà i de les seves relacions, hagués desaparegut.

La societat, a través de les seves polítiques, mirava de transmetre el sentit del món i de l’ésser humà i tenia cura de mostrar els lligams culturals entre totes les generacions i les grans cultures clàssiques (antigues o no) a través de l’estudi de les seves obres (literàries, històriques, filosòfiques, teològiques, arquitectòniques, estètiques,…). Avui alguns declaren la inutilitat de les humanitats.

El món que teníem davant nostre, lentament, es va esfondrant. Al llarg dels segles les humanitats han mostrat la riquesa i la força de les diverses formes d’expressió (artística, literària, religiosa, filosòfica, arquitectònica,…) que han permès dotar de sentit el món que teníem davant nostre i atorgaven continuïtat a la imatge del món que transmetien. La imatge que els homes i els pobles es feien del món sols canviava molt de tant en tant. Ara, però, el que s’esdevé és la imposició, sense criteris ètics, d’un món que irromp enderrocant el món que hi havia.

La tecnologia no només són eines o instruments. Sovint oblidem que la tecnologia és un sistema de vida que ho abraça tot i que resulta impossible d’evitar-lo. Però és un sistema (i una manera de viure, per tant) que no pot arribar a donar sentit a la totalitat de la vida ni a l’ésser humà. El sentit a la vida només pot provenir de les relacions que té l’ésser humà els altres, amb la natura i amb l’Absolut. La tecnologia, en tant que sistema, no és neutre i tot allò que no entra dins l’abast de la tecnologia tendeix a desaparèixer. Per això cal prendre partit davant d’allò que ofereix la tecnologia. No tot és renunciable. Almenys no cal renunciar a determinades aportacions de la tecnologia. Però cal determinar-ne èticament els seus límits i escollir el que és més adient a la cultura i a la vida de l’ésser humà i de l’esperit que enforteix l’ésser humà.

Si no volem fer de la vida un no-res cal parar l’atenció a les humanitats. Caldrà redescobrir els nostres clàssics de tots els temps. I se’ns obrirà davant nostre un món de sentit, un món que permetrà orientar la nostra vida enmig d’aquest món (tecnològic) que ens ha tocat de viure. És veritat que les humanitats hauran de conviure amb la tecnologia —i se’n serviran— però el sentit de la nostra vida l’orientarà allò més arrelat en nosaltres que és la vida de la cultura, la vida de l’esperit. I només així l’ésser humà no es dissoldrà enmig d’un món atrapat per la manera de viure tecnològica.

Dr. Antoni Bosch-Veciana

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)