El islam y el obispo Casaldàliga

El mes de marzo de 2006 me congratuló que el Premio Internacional Catalunya se concediera a Pere Casaldàliga, sacerdote claretiano fundador de una misión en el Mato Grosso del Brasil y uno de los firmes representantes de la Teología de la Liberación.

27 Ago, 2019
artesans

 

El mes de marzo del año 2006, me congratulé de que el Premio Internacional Catalunya fuera concedido a Pere Cadaldàliga, sacerdote claretiano fundador de una misión al Mato Grosso del Brasil y uno de los firmes representantes de la Teología de la Liberación.

Nacido en Balsareny (Bages), el 16 de febrero de 1928, murió en el Amazonia el año 1965. Había sido nombrado obispo titular de Altava el 1971 y fue también prelado emérito de Sao Felix do Araguaia del año siguiente. El reconocimiento le fue otorgado por “su meritoria tarea entre los más desvalidos, en especial los indígenas y campesinos sin tierra, con los que ha colaborado en la transformación socioeconómica del Mato Grosso brasileño.” Sin dudas, fue un galardón muy merecido con un hombre de vida sencilla que se escapaba de la pompa a la que con demasiada habitualidad, algunos eclesiásticos nos tienen acostumbradas. Destaco también su mérito en haber criticado sin embudos, la dictadura militar que gobernaron en el Brasil los años 1964 y 1985.

¿Qué relación tiene o tuvo Pere Cadaldàliga con el Islam? Como persona, y como obispo no lo sé, pero yo lo he relacionado muchas veces, en el explicar de mis clases, que una cosa es el Islam y otra muy diferente son los musulmanes; que no se pueden considerar los dos conceptos como una misma cosa; que el islam no es una religión monolítica y que este es uno de los errores más corrientes que se comete en Occidente cuando se trata o se habla de esta manera de entender Dios que forma parte de la tradición monoteísta de Abraham. Una cosa es el islam, y la otra los diferentes islamistas, salafistas, neosalafistas, islames políticos o como queramos decir, que constituyen las corrientes doctrinales que promueven y siguen tergiversaciones de la doctrina predicada por el profeta Mahoma y contenido en el libro del Corán. Hace falta insistir en la gran pluralidad de estos movimientos deformadores.

En Occidente, también tenemos pensamientos criticables que sostienen que después de haber vencido el fascismo, el nazismo o el estalinismo, el mundo se enfronta a una nueva amenaza global del tipo totalitario: el islam. Y con esta actitud, quien paga las consecuencias es el conjunto de musulmanes y, en especial, los numerosos refugiados que intentan llegar a Europa en la búsqueda de un futuro. Se debería distinguir, claramente, que una cosa es el islam y otra los islamismos, e insisto en el uso de este término en plural, porque los islamistas son muy diferente y variados.

En mi docencia en la Universidad, y en el Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, Casaldàliga me ha ayudado a hacer entender que existen muchas diferencias en los fieles del islam, como entre los que se llaman cristianos.

Porque es muy diferente lo que predicaba y practicaba este obispo catalán de lo que predican y practican algunos obispos que – geográficamente- tienen mucho más cerca. Es necesario denunciar con esta firmeza algunas actitudes y pensamientos que nos llegan sobre el estatus de las mujeres, la violencia machista o acogida debido a los que nos lanzan a la Mediterránea, un mar que se llama nuestro y que ahora ya no es de todos.

Dolors Bramon i Planas

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sal por los caminos y senderos, e insísteles hasta que entren y se llene mi casa.

(Lc 14,15-24)