L’Esperança com a àncora de l’ànima

En el context del proper Jubileu, la butlla Spes non confundit proposa una mirada renovada sobre l’esperança com a fonament de la fe cristiana. A través de la metàfora de l’àncora, l’autor de la Carta als Hebreus evoca una imatge potent d’aquesta esperança, que, segons les seves paraules, és «ferma i segura». Aquest article aprofundeix […]

09 Maig, 2025

En el context del proper Jubileu, la butlla Spes non confundit proposa una mirada renovada sobre l’esperança com a fonament de la fe cristiana. A través de la metàfora de l’àncora, l’autor de la Carta als Hebreus evoca una imatge potent d’aquesta esperança, que, segons les seves paraules, és «ferma i segura». Aquest article aprofundeix en el significat de l’àncora com a símbol de l’esperança que ens sosté, guiant-nos fins al «Sant dels Sants» on Jesús, gran sacerdot, ens precedeix.

Hebreus insisteix de mantenir-se ferms en l’esperança fins a la fi: «Voldríem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per la plenitud de l’esperança fins a la fi» (He 6,11). També repeteix, en positiu, l’acusació anterior de no tornar-se indolents: «Ja que no heu de tornar-vos indolents» (He 6,12). Amb to amable i exhortatiu, es convida a imitar els qui, amb fe i paciència, han heretat les promeses divines: « imitadors dels qui, per mitjà de la fe i la paciència, han heretat les promeses» (He 6,12).

El tema d’heretar les promeses divines (He 6,12), de les quals Abraham va ser el primer destinatari, centra una parènesi on s’afirma que tals promeses anaven acompanyades d’un jurament, també diví: «Quan Déu prometé a Abraham, ja que per ningú de més gran podia jurar, va jurar per ell mateix» (He 6,13). Aquesta promesa i jurament diví es concreta citant Gn 22,17: «Beneint-te et beneiré, i multiplicant-te et multiplicaré» (He 6,14). L’espera pacient d’Abraham li permeté gaudir-ho: «esperant pacientment, obtingué la promesa» (He 6,15).

També es destaca la rellevància del jurament humà, que invoca un nom més gran com a garantia del seu acompliment: ««Perquè els homes juren per algú de més gran que ells» (He 6,16). Així mateix, el jurament humà també assegura la fi dels litigis: «de qualsevol discussió que tenen entre ells, el jurament li posa fi, com a garantia» (He 6,16). Aquesta presentació introdueix el valor del jurament diví, que és immutable per naturalesa: «volent mostrar més plenament als hereus de la promesa la irrevocabilitat del seu designi, va interposar un jurament» (He 6,17). Aleshores, la garantia que s’acompleixi la promesa i el jurament diví ‒presentat en forma de benedicció i de descendència‒ esdevé plena. Així doncs, el consol que tot s’acomplirà ha de ser absolut, bo i aferrant-se a tal promesa: «a fi que per dues accions irrevocables –en les quals és impossible que Déu menteixi—, tinguem un ferm encoratjament els qui busquem aferrar-nos a l’esperança proposada» (He 6,18).

La metàfora de l’àncora que s’aferra al sol marí per fixar la nau, expressa que l’esperança fa la mateixa funció dins l’ànima, donant-li ancoratge i estabilitat: «la tenim com una àncora de l’ànima, segura i ferma» (He 6,19). També afegeix, fent una al·legoria cultual, que l’esperança enlaira l’ànima creient a les altures fins a traspassar el vel del temple celestial: «que entra fins a l’interior del vel» (He 6,19). Es tracta d’una escena teològica increïble, que culmina amb la concreció que Jesús, com a precursor nostre, traspassà prèviament aquest vel celestial: «allà on, com a precursor nostre, va entrar Jesús» (He 6,20). Aquesta imatge teològica expressa l’exaltació de Jesús a les altures després de la seva vida mortal. És, precisament en aquest espai cultual eminentíssim del Sancta Sanctorum celestial, després de travessar el vel, on Jesús ha esdevingut gran sacerdot etern, sempre segons l’orde de Melquisedec: «Que, segons l’orde de Melquisedec, ha esdevingut  gran sacerdot pels segles» (He 6,20).

Dr. Jordi Cervera i Valls

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La parròquia de Sant Jaume de Santa Coloma de Gramenet inaugura un mural que «abraça la vida»🧑‍🎨🖌️L'obra de Lester Valdés, beneïda pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, ha estat presentada en una celebració amb música, dansa i paraula.📸 Parròquia de Sant Jaume de Santa Coloma de Gramenet.✍️ tinyurl.com/2p69s399 ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🤲🏻 Cornellà ha acollit la celebració diocesana de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías.🙏🏻 Parròquies i comunitats de diferents procedències van compartir l’eucaristia, un dinar intercultural i una tarda de música, danses i pregària.#JMMR2026 #EsglésiaBarcelona #Cornellà ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🗨️ «Que Catalunya continuï sent una terra bella i habitable, no solament pels seus monuments històrics i les seves prestacions materials, sinó per la sensibilitat humana, la solidaritat i el respecte als valors humans i transcendents».➡️ El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va presidir ahir la missa pontifical amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de l'Arxidiòcesi de Barcelona.▶️ Recuperem un fragment de la seva homilia a la basílica de la Mer#MaredeDéudelaMercèM#Mercè2026è#barcelonaelona ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🙏 Missa amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la MercèL’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit aquest matí la missa pontifical a la basílica de la Mercè, davant de més de tres-centes persones.🗣️ «Que Catalunya continuï sent una terra bella i habitable, no només pels seus monuments».💬 A l’homilia, el cardenal Omella s’ha referit a Barcelona i ha recordat que la veritable grandesa d’una ciutat es mesura per la capacitat dels seus habitants de reconèixer-se com a germans.🤝 Per tercer any consecutiu, sis internes de la presó de dones de Wad-Ras han assistit a la celebració, i dues d’elles han fet les lectures.Bona festa de la Mercè, Barcelona! 💛✍️ Llegeix la crònica sencera: tinyurl.com/5h2hj5aw📸 A. Codinach ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Avui, 24 de setembre, celebrem la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona🤩El 10 d’agost de 1218, a la catedral de Barcelona, el bisbe Berenguer de Palou, Pere Nolasc i un grup de companys prenen l’hàbit de l’Orde de la Misericòrdia o de la Mercè de Captius per a la redempció de presoners en terres llunyanes. L’any 1868, la Mare de Déu de la Mercè va ser declarada patrona del bisbat de Barcelona, i el 2006, patrona de la nova Província Eclesiàstica de Barcelona (arquebisbat de Barcelona i els bisbats de Sant Feliu i Terrassa). «La llibertat és un do per tal que sapiguem elegir bé en la vida. Maria, com a bona mare ens n’ensenya!» (Papa Francesc). Dia 24 de setembre: «Santa Maria, Mare i Advocada nostra, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Confiem en vós i ens posem sota la vostra protecció. Els qui han acudit a vós i han implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili no han estat mai desemparats per Vós. Senyora i Mare nostra, Princesa de Barcelona, protegiu la nostra ciutat. Amén» (Cardenal Joan Josep Omella, 21.09.2025). Arquebisbat de Barcelona: Basílica de la Mercè (Plaça de la Mercè 1-2): L'actual basílica (1765-1775) s'aixeca sobre una anterior d'època medieval (1249-1267). El títol de basilical li fou concedit l'any 1918 pel papa Benet XV, en el marc de les festes commemoratives del VII Centenari de l'aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc. En la desamortització (1835) els mercedaris en van marxar, però el 2018 tornen a ser-ne els responsables. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Senyor, ensenya’ns a pregar.

(Lc 11,1-4)