“Que tots siguin u: com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells siguin un en nosaltres, perquè el món cregui que Tu em vas enviar” Jn 17, 21.
Amb aquesta frase de l’Evangeli Jesús ens convida a la unitat com a signe de la divinitat. La Unitat prové de Déu, transparenta la seva veritable imatge i al mateix temps inspira la nostra identitat més divina, perquè ens fa semblants a Ell. Ser Un, com ells són Un.
En la Butlla “Spes senar confundit”, el Papa ens convida a aprofundir en aquest missatge de l’esperança basat en la unitat. En concret, en el número 17 se’ns convida a la celebració de la Pasqua de Resurrecció, amb la Unió de tots els cristians, en clau d’Esperanza.
El papa Francesc va expressar ja el 2022, al Patriarca de l’Església d’Orient, el desig de trobar una data comuna perquè els cristians, de qualsevol confessió celebrem junts la Pasqua. El Patriarca Ecumènic Bartolomé va demanar celebrar la Pasqua de 2025 en comú, emfatitzant “la bona voluntat i bona disposició per totes dues parts”.
La celebració comuna de la pasqua d’aquest any, no és només una feliç coincidència. L’any 2025 es compleix el 1700 aniversari del primer Concili Ecumènic de Nicea, que va promulgar el símbol de la fe i a més, va abordar també la qüestió de la reglamentació del temps de la Pasqua.
Les Esglésies ortodoxes segueixen el calendari julià, en lloc del gregorià, i celebren la Resurrecció cinc setmanes més tard que els catòlics i protestants, concretament. Aquest any, no obstant això, la data ha coincidit i ha estat el diumenge 20 d’abril.
Han sorgit al voltant d’aquest esdeveniment diferents grups, com el grup Pasqua Together 2025, que reuneix realitats i comunitats de diferents confessions cristianes, amb l’objectiu de convidar a les esglésies a celebrar la Pasqua en comú, “convidant a perseverar i esforçar-se en la cerca d’una possible comunió, evitant tot el que, per contra, pugui conduir a majors divisions entre germans”.
Aquest esdeveniment Pascual ens convida a aprofundir en el significat de la Pasqua de Resurrecció i en la necessitat buscar la celebració de la Pasqua de Crist, per sobre dels nostres esquemes i els nostres calendaris.
Necessitem, tal com deia el papa Francesc, demanar “la gràcia de ser cada vegada més” deixebles de Crist, “deixant-nos indicar per Ell el camí a seguir, i acollint amb humilitat la invitació, feta ja un dia a Pedro, a seguir les seves petjades, i a no pensar segons els homes, sinó segons Déu”.
És necessari “caminar junts”, concloïa Francesc i per a això seria oportú “recomençar, com els apòstols, des de Jerusalem, lloc des del qual es va difondre pel món l’anunci mateix de la Resurrecció”.
El papa Francesc ens convidava a un signe clar d’esperança, que és el de la Unitat dels Cristians. És signe per a tots, de qualsevol confessió, perquè suposa un gest clar i visible, que parla per si mateix i que transparenta la mateixa imatge i identitat de Déu. Tot allò que condueixi a la unitat, a la construcció de ponts, a la superació de diferències, a l’agermanament i la reconciliació… ressona a Evangeli i a Jesús.
Ja és moment de viure amb esperança un futur en el qual, no es busquin causes que ens diferenciïn, o motius que ens separin en creences, costums o idees. Ja és moment de viure amb esperança la unió des d’un mateix Esperit, que és l’Esperit diví, que mostri la unitat, en el si de la mateixa essència de Déu que és la Trinitat.
Ja és moment… que siguem U i transparentem la unitat de Déu.
