«Que tots siguin u»

“Que tots siguin u: com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells siguin un en nosaltres, perquè el món cregui que Tu em vas enviar” Jn 17, 21. Amb aquesta frase de l’Evangeli Jesús ens convida a la unitat com a signe de la divinitat. La Unitat prové de Déu, transparenta la […]

06 Maig, 2025
artesans


“Que tots siguin u: com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells siguin un en nosaltres, perquè el món cregui que Tu em vas enviar” 
Jn 17, 21.

Amb aquesta frase de l’Evangeli Jesús ens convida a la unitat com a signe de la divinitat. La Unitat prové de Déu, transparenta la seva veritable imatge i al mateix temps inspira la nostra identitat més divina, perquè ens fa semblants a Ell. Ser Un, com ells són Un.

En la Butlla “Spes senar confundit”, el Papa ens convida a aprofundir en aquest missatge de l’esperança basat en la unitat. En concret, en el número 17 se’ns convida a la celebració de la Pasqua de Resurrecció, amb la Unió de tots els cristians, en clau d’Esperanza.

El papa Francesc va expressar ja el 2022, al Patriarca de l’Església d’Orient, el desig de trobar una data comuna perquè els cristians, de qualsevol confessió celebrem junts la Pasqua. El Patriarca Ecumènic Bartolomé va demanar celebrar la Pasqua de 2025 en comú, emfatitzant “la bona voluntat i bona disposició per totes dues parts”.

La celebració comuna de la pasqua d’aquest any, no és només una feliç coincidència. L’any 2025 es compleix el 1700 aniversari del primer Concili Ecumènic de Nicea, que va promulgar el símbol de la fe i a més, va abordar també la qüestió de la reglamentació del temps de la Pasqua.

Les Esglésies ortodoxes segueixen el calendari julià, en lloc del gregorià, i celebren la Resurrecció cinc setmanes més tard que els catòlics i protestants, concretament. Aquest any, no obstant això, la data ha coincidit i ha estat el diumenge 20 d’abril.

Han sorgit al voltant d’aquest esdeveniment diferents grups, com el grup Pasqua Together 2025, que reuneix realitats i comunitats de diferents confessions cristianes, amb l’objectiu de convidar a les esglésies a celebrar la Pasqua en comú, “convidant a perseverar i esforçar-se en la cerca d’una possible comunió, evitant tot el que, per contra, pugui conduir a majors divisions entre germans”.

Aquest esdeveniment Pascual ens convida a aprofundir en el significat de la Pasqua de Resurrecció i en la necessitat buscar la celebració de la Pasqua de Crist, per sobre dels nostres esquemes i els nostres calendaris.

Necessitem, tal com deia el papa Francesc, demanar “la gràcia de ser cada vegada més” deixebles de Crist, “deixant-nos indicar per Ell el camí a seguir, i acollint amb humilitat la invitació, feta ja un dia a Pedro, a seguir les seves petjades, i a no pensar segons els homes, sinó segons Déu”.

És necessari “caminar junts”, concloïa Francesc i per a això seria oportú “recomençar, com els apòstols, des de Jerusalem, lloc des del qual es va difondre pel món l’anunci mateix de la Resurrecció”.

El papa Francesc ens convidava a un signe clar d’esperança, que és el de la Unitat dels Cristians. És signe per a tots, de qualsevol confessió, perquè suposa un gest clar i visible, que parla per si mateix i que transparenta la mateixa imatge i identitat de Déu. Tot allò que condueixi a la unitat, a la construcció de ponts, a la superació de diferències, a l’agermanament i la reconciliació… ressona a Evangeli i a Jesús.

Ja és moment de viure amb esperança un futur en el qual, no es busquin causes que ens diferenciïn, o motius que ens separin en creences, costums o idees. Ja és moment de viure amb esperança la unió des d’un mateix Esperit, que és l’Esperit diví, que mostri la unitat, en el si de la mateixa essència de Déu que és la Trinitat.

Ja és moment… que siguem U i transparentem la unitat de Déu.

Llic. Isabel Giménez Beút

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)