La sinodalitat a la Comunitat Pastoral del Poble-sec

  El papa Francesc ha convocat un sínode especial dedicat a la sinodalitat, el “sínode de la sinodalitat”. Sembla una paradoxa, aprofundir una qüestió a traves, precisament, de l’exercici d’allò que es proposa aprofundir. I, tanmateix, la paradoxa és una excel·lent notícia: hem de prendre’ns més seriosament el sentit propi de la sinodalitat, una expressió […]

29 Abr, 2022
Òscar Martí

 

El papa Francesc ha convocat un sínode especial dedicat a la sinodalitat, el “sínode de la sinodalitat”. Sembla una paradoxa, aprofundir una qüestió a traves, precisament, de l’exercici d’allò que es proposa aprofundir. I, tanmateix, la paradoxa és una excel·lent notícia: hem de prendre’ns més seriosament el sentit propi de la sinodalitat, una expressió que potser ha estat formulada teològicament però no aplicada pastoralment amb suficient embranzida. Potser és l’hora de superar una església estratificada, amb fronteres entre estaments diversos, entre clergues i laics, entre homes i dones, entre religiosos i seglars, per dibuixar millor una església comunitària que posa en relleu allò que compartim, la vivència de la fe i la crida a anunciar-la, per damunt de la condició i funció de cadascú en aquesta església.

No partim de zero, certament, hi ha moltes experiències de sinodalitat al llarg i ample de la història de l’església. Cal saber-les veure i subratllar. Però és veritat que també hi ha la temptació, sempre present, d’establir estament divers amb atribució d’importància i de protagonisme molt diferents. I potser, segurament, aquest és el motiu pel qual el Papa convoca aquest Sínode: es tracta de revisar seriosament la nostra organització com a comunitat coparticipada, animada per la fe comuna, il·luminada per l’Esperit i cridada a una gran missió evangelitzadora.

Hi ha petjades de sinodalitat llunyanes. D’altres són properes. De fet, la proposta de reorganització de la tasca pastoral a la diocesana de Barcelona n’és una mostra en la seva intencionalitat profunda. Perquè no es tracta només d’una proposta oportuna per afrontar la situació d’una església marcada per la secularització i la mancança de preveres, que també ho ha de ser. Es tracta, sobretot, de convertir l’amenaça en ocasió i, així, de replantejar la corresponsabilitat de tots en aquesta església, coordinant, vertebrant i optimitzant esforços i recursos.

També a la Comunitat Pastora del Poble-sec s’ha dut a terme un recorregut de sinodalitat en un exercici de coordinació de les instàncies pastorals i de les persones. Ha estat una dinàmica encetada ja fa uns anys, començada amb la voluntat de col·laboració entre les diverses parròquies del Poble-sec, Santa Madrona, Sant Pere Claver, Sant Salvador d’Horta i la Mare de Déu de Lourdes, i seguida de la voluntat d’anar més enllà, forjant una agrupació de parròquies a través d’un any de maduració compartida amb una assemblea que es va dur a terme al llarg de l’any 2014. Ja més recentment, aquesta agrupació ha estat reconeguda per l’Arquebisbat de Barcelona com a Comunitat Pastoral amb el nomenament tots els capellans com a rectors in solidum de les quatre parròquies i moderats per un d’ells, Mn. Joan Cabot.

Certament, hi havia un rerefons que facilitava la tasca: l’homogeneïtat del barri del Poble-sec en la seva organització territorial tan marcada per l’Avinguda del Paral·lel, que en dibuixa la frontera amb l’Eixample i la Ciutat Vella, i la muntanya de Montjuïc que en fa d’abric a la seva esquena. Però aquesta situació geogràfica favorable no hauria estat efectiva sense la convicció i l’esforç de tots els qui han col·laborat a teixir les trames de complicitat i de missió compartida, construint de fet una nova entitat en forma de Comunitat Pastoral que supera i també inclou les parròquies ja existents, sempre estimades pels seus feligresos.

Així, la tasca no ha estat només de visió i convicció per part de preveres, ni de decisió administrativa en forma de nomenaments. El més important ha estat organitzar les comissions, serveis i equips parroquials en una mateixa dinàmica, passant del fet de compartir experiències o del fet de col·laborar puntualment en algunes actuacions, a generar una única estructura d’acció pastoral per a tota la comunitat, amb les seves quatre parròquies. I és evident que en això hi han tingut un paper protagonista els laics que han anat fent seu el projecte i l’han anat bastint des de les diverses instàncies operatives amb veritable voluntat de treball conjunt a la litúrgia, a la catequesi, a la formació, a l’acció caritativa i també a l’acció al barri, als serveis de preparació al baptisme o al matrimoni, a l’atenció als malalts i també al servei l’atenció administrativa al despatx de la Comunitat pastoral, així com als equips de cadascuna de les quatre parròquies. És clar que no tot està fet, que cal seguir, consolidar, albirar noves accions a promoure, però el camí recorregit ha estat eficaç i gratificant, m’atreveixo a dir que per a tothom. I continuarem endavant, ben segur, amb l’empenta del Sínode de la sinodalitat.

Antoni Nello, capellà a la Comunitat Pastoral del Poble-sec

Mn. Antoni Nello

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Sou els fills dels qui van assassinar els profetes.

(Mt 23,27-32)