Els organismes de participació en una Església sinodal

  Els actuals organismes de participació en una Iglesia sinodal missionera són els Consells, però no els tenim pertot arreu. Encara hi ha pastors que creuen que els Consells només són per informar, no pas per escoltar, consultar i discernir el que convé perquè l’Evangeli arribi arreu. Hi ha qui pensa que el bisbe o […]

24 Jul, 2024
Òscar Martí

 

Els actuals organismes de participació en una Iglesia sinodal missionera són els Consells, però no els tenim pertot arreu. Encara hi ha pastors que creuen que els Consells només són per informar, no pas per escoltar, consultar i discernir el que convé perquè l’Evangeli arribi arreu. Hi ha qui pensa que el bisbe o el mateix rector decidirà i farà el que millor convingui, ja que ha rebut l’Esperit Sant. Atenció! Tots i totes hem rebut l’Esperit i formem un sol cos amb diversitat de serveis i carismes (vegeu Rm 12 i 1Co 12), perquè l’edificació de l’Església i l’evangelització és responsabilitat dels qui som membres del mateix i únic cos de Crist (1Co 10,16-17).

El núm. 65 del document de la Comissió Teològica Internacional (CTI) sobre la sinodalitat en la vida i en la missió de l’Església (2018) afirma:

La renovació de la vida sinodal de l’Església demana d’activar processos de consulta de tot el Poble de Déu. «La pràctica de consultar els fidels no és nova en la vida de l’Església. En l’Església de l’Edat Mitjana s’utilitzava un principi del dret romà: Quod omnes tangit, ab omnibus tractari et approbari debet (= allò que afecta a tothom ha de ser tractat i aprovat per tothom). En els tres camps de la vida de l’Església (fe, sagraments, govern), la tradició unia a una estructura jeràrquica un règim concret d’associació i d’acord, i es considerava que fos una praxi apostòlica o una tradició apostòlica» (CTI,  El «sensus fidei» en la vida de l’Església, núm. 122). Aquest axioma no s’ha d’entendre en el sentit del conciliarisme a nivell eclesiològic ni del parlamentarisme a nivell polític. Ajuda més aviat a pensar i exercir la sinodalitat en el si de la comunió eclesial.

Així doncs una manera de participar és escoltant i ser escoltat. El Concili Vaticà II ja diu que els bisbes, en la seva funció de govern, han de consultar; en concret diu: «que no es neguin a escoltar els súbdits, que ell protegeix com a veritables fills i que estimula a col·laborar animosament amb ell» (Lumen gentium 27). I, quan parla del protagonisme dels laics, apunta «que els sagrats pastors, recíprocament, reconeguin i promoguin la dignitat i la responsabilitat dels laics dins l’Església, que es valguin de bon grat de llur prudent consell … » (Lumen gentium 37). Als preveres també se’ls demana «que escoltin de grat el parer dels laics, considerant-ne amb interès fratern les aspiracions i reconeixent-ne l’experiència i la competència en els diversos camps de l’activitat, per poder reconèixer junt amb ells els signes dels temps» (Presbyterorum ordinis 9).

L’Informe de síntesi (IdS) de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes –Una Església sinodal en missió (2023)– manifesta una clara convergència a valorar els diferents Consells «per al discerniment i la presa de decisions d’una comunitat missionera sinodal» (IdS 18d). I a partir d’aquest consens, proposa «l’obligatorietat dels Consells pastorals en les comunitats cristianes i en les Esglésies locals » (IdS 18h). A més, es reconeix que els organismes de participació «representen el primer àmbit en el qual es viu la dinàmica de la rendició de  comptes dels qui desenvolupen tasques de responsabilitat» (IdS 18i).

En conclusió, en primer lloc, cal activar l’exercici del sentit de la fe dels fidels (el sensus fidei fidelium) que tota persona batejada ha rebut com a do de l’Esperit Sant. Un exercici que es fa en la pràctica habitual de la Revisió de Vida o RdV (veure – jutjar – actuar). La RdV ajuda a discernir, a partir dels «signes dels temps» (veritat d’experiència) i a la llum de la Paraula de Déu, el que Déu vol (veritat de fe) per a cada situació existencial i moment històric. I perquè la veritat d’experiència experimentada (vegeu Lc 24,13-24) no contradigui la veritat de fe descoberta (Lc 24,25-27), cal actuar, posant-se d’acord (veritat de mètode) perquè l’Evangeli sigui anunciat, viscut, testimoniat i encarnat o inculturat en cada situació existencial o moment històric (Lc 24,32-35).

Cal posar-se les piles, doncs, perquè els Consells (parroquials, arxiprestals o interparroquials, o de comunitats o unitats pastorals, i diocesans) siguin organismes de veritable participació, tenint en compte la vocació evangelitzadora de tota persona batejada i confirmada i que participa habitualment en l’assemblea eucarística dominical.

Mn. Jaume Fontbona Missé

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Sou els fills dels qui van assassinar els profetes.

(Mt 23,27-32)