Sant Marc, patró dels sabaters

La Confraria dels Mestres Sabaters de Barcelona celebra el seu dia amb un ritu que té més de 800 anys d'història

07 Maig, 2018

Sant Marc és una data marcada al calendari de la confraria dels sabaters. Una quarantena de parells de sabates de la Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona s’han acostat a la Catedral de Barcelona per celebrar el dia del patró dels sabaters que per primera vegada ha presidit el cardenal Joan Josep Omella.

L’arquebisbe de Barcelona, ha posat en relleu l’ofici. «El vostre ofici és el de les sabates, perquè els peus puguin anar ben protegits, mentre que el de sant Marc és anunciar a Jesucrist perquè nosaltres puguem caminar en aquest món i que la vida tingui un sentit» el cardenal ha assegurat que hi ha tres missions a fer, l’anunci de l’Evangeli, la fraternitat, l’estima dels uns als altres i la caritat.

Un ritu de 800 anys

La capella de Sant Marc ha estat el lloc on s’ha guardonat als nous membres de la confraria i als mestres sabaters. Omella també ha rebut la medalla de confrare que li atorgava el títol de prohom d’honor. La confraria dels sabaters fa 800 anys d’història i continua el seu camí per un motiu molt clar:

la fe dels confrares

Tal i com ha explicat Teresa Maria Comellas, directora de la confraria de mestres sabaters de Barcelona, «el gremi va tancar però la confraria ha seguit fins ara gràcies a la fe dels confrares, actualment seguim fent el que fèiem abans» ha assegurat.

A cop de flabiol i tamborí, el vestigi de la confraria de sabaters s’ha dirigit al claustre de la catedral per fer una ofrena floral al mateix lloc on reposa la tomba dels mestres de la sabata. Els currotacos amb forma de sabata, han posat al punt final a un ritu que va començar el 1208 i que no pensa perdre la seva tradició.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)