Card. Omella: “Diaques, serviu l’Església dels pobres”

Entren a la província eclesiàstica 3 nous ministres de l'Església: Carles de Riba, Joaquim Sabater i Ángel Zambrana

07 Maig, 2018
Església de Barcelona

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha ordenat , a la catedral de Barcelona, tres nous diaques per a la diòcesi: Mn. Carles de Riba, Mn. Joaquim Sabater i Mn. Ángel Zambrana. Tots tres homes casats i pares de família. Algun d’ells amb nets. Una cerimònia on la presència de familiars, amics ,i especialment, les esposes i els fills dels nous ministres de l’Església van donar un to emotiu i festiu a la celebració. Hi eren presents, també, el bisbe auxiliar de Barcelona, Antoni Vadell, delegat del cardenal pels diaques i Mn. Josep Serra president de la comissió pel diaconat permanent.

Caritat, paraula i litúrgia

El cardenal en la seva homilia, va recalcar als nous ordenats que, els tres serveis que tenen encomanats en relació amb els pobres: caritat, paraula i litúrgia. Va demanar-los que  esmercessin més els seus esforços en el servei als pobres i més necessitats. «Serviu els més pobres, ja que aquest són el veritable tresor de l’Església, tal com deia Sant Llorenç i com va practicar i viure sant Esteve, els vostres patrons diaques«.

«No oblideu tampoc- continuava Omella – el vostre compromís en la pregària de la litúrgia de les hores. Pregueu pel poble i en nom del poble, i així, arrelats a Crist, podreu entregar-vos en el vostre ministeri especialment en la caritat, ja que sou imatge de Crist servidor dels més pobres i desemparats».

Sentit del ministeri

Omella vadestacar el sentit de la crida al ministeri diaconal. Va comparar-ho amb l’amor dels esposos, referint-se especialment als nous diaques i les seves esposes: «així com en un moment determinat en la vostra vida va sorgir una guspira d’amor cap a la vostra esposa i us va portar l’aventura de crear i fer créixer una família, ara Déu ha posat en el vostre cor la flama de servir l’Església i vosaltres heu acceptat, també, aquesta crida».

L’arquebisbe va dedicar unes afectuoses paraules per les esposes, fills i familiars dels nous ordenants: «el temps que us robaran per servir  l’Església és temps, també, pel creixement de la vostra vida de família i la vostra fé. Déu us ho pagarà amb escreix!». Va donar les «gràcies de to cor» a les esposes, sempre al costat d’ells. «Gràcies per acompanyar-lo i ser un pilar de sosteniment en la seva vocació ministerial».

A la cerimònia van assistir prop de 30 diaques de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. Es mostrava així, la gran germanor existent entre els diaques de la Província Eclesiàstica, que el cardenal va destacar, també, en el seu parlament. Acabada la celebració, hi hagué un petit refrigeri al claustre de la catedral. Familiars i amics van saludar i felicitar els nous ordenats.

Propera celebració

Ara feia quasi cinc anys que a Barcelona no s’ordenaven diaques permanents. Diumenge 13 de maig,  seran admesos als ordes un grup de nou candidats al diaconat de Barcelona.  L’acte tindrà lloc a la Parròquia Sant Ramon Nonat de Barcelona, a les 20 h. Sembla que el diaconat comença a fer una nova embrazida en una nova etapa, que donarà molts fruits de mà del cardenal Omella i el bisbe Vadell.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)