Un retrat de la societat d'Israel des d'una producció palestina que confronta les visions entre l'orient i l'occident
04 Maig, 2018
Església de Barcelona
Aquesta setmana a la secció de Cinema Espiritual convida l’espectador a endisar-se dins la realitat d’Orient Mitjà amb la pel·lícula Invitación de Boda. Es tracta d’una producció palestina, amb grans reconeixements per part de la crítica. La direcció va a càrrec per Annemarie Jacir, coneguda per la direcció en films com, Verte (2012).
Sinopsis
La història posa en context el Shadi, un noi que viu a Itàlia i torna a Natzaret. El propòsit d’aquesta visita al seu lloc d’origen rau en una tradició. Es tracta del seu “wajib”, el deure d’entregar les invitacions de boda de la seva germana a tots els convidats, casa per casa. Aquesta obligació li pertoca també al pare, l’Abu Shadi, de manera que pare i fill es retrobaran en aquesta tasca fent un recorregut per tota la realitat que envolta la ciutat.
A mesura que entreguen les més de tres centes invitacions, el Shadi descobreix una nova realitat. Es reflecteix com és per un Natzarè que viu a l’estranger tornar a les tradicions familiars i el contrast entre les dues cultures.
Retrat naturalista
El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca aquesta mirada a la realitat de Natzaret que la directora perfila amb un to “naturalista”. El retrat d’una societat des del punt de vista del Shadi, acostumat a la vida d’Itàlia. Tal com explica el crític de El País Javier Ocaña, un film “d’aparença senzilla i missatge complex”.
Rere cada invitació, rere cada porta que s’obre, es va perfilant aquesta societat on les tradicions i els conflictes viscuts encara perduren. Una realitat d’Orient que el protagonista veurà contrastada des de la seva rutina a Occident.
L'Església de Barcelona se suma aquest diumenge 15 de novembre a la X Jornada Mundial dels Pobres. Aquesta jornada convida les comunitats cristianes a posar la mirada en les persones que viuen…
La 39a Setmana de la Gent de Mar se celebra del 9 al 14 de novembre a Barcelona. Enguany, posa el focus en el benestar de les tripulacions i la convivència entre…
El cardenal Joan Josep Omella ha dit el dia de l’acceptació de la seva renúncia com a arquebisbe de Barcelona que «marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans». En la…
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...