Cine Espiritual: ‘Invitación de boda’

Un retrato de la sociedad de Israel desde una producción palestina que confronta las visiones entre el oriente y el occidente

04 May, 2018
Església de Barcelona

Esta semana en la sección de Cine Espiritual invitamos al espectador a adentrarse dentro de la realidad de Oriente Medio con la película Invitación de Boda. Se trata de una producción palestina, con grandes reconocimientos por parte de la crítica. La dirección corre a cargo por Annemarie Jacir, conocida por la dirección en filmes como, Verte (2012).

Sinopsis

La historia pone en contexto a Shadi, un chico que vive en Italia y vuelve a Nazaret. El propósito de esta visita a su lugar de origen radica en  una tradición. Se trata de su «wajib», el deber de entregar las invitaciones de boda de su hermana a todos los invitados, casa por casa. Esta obligación le corresponde también al padre, el Abu Shadi, por lo que padre e hijo se reencontrarán en esta tarea haciendo un recorrido por toda la realidad que rodea la ciudad.

A medida que entregan las más de trescientas invitaciones, Shadi descubre una nueva realidad. Se refleja como es por un Nazareno que vive en el extranjero volver a las tradiciones familiares y el contraste entre las dos culturas.

Retrato naturalista

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca esta mirada a la realidad de Nazaret, que la directora perfila con un tono «naturalista». El retrato de una sociedad desde el punto de vista de Shadi, acostumbrado a la vida de Italia. Tal como explica el crítico de El País Javier Ocaña, un film «de apariencia sencilla y mensaje complejo».

Detrás de cada invitación, tras cada puerta que se abre, se va perfilando esta sociedad donde las tradiciones y los conflictos vividos aún perduran. Una realidad de Oriente que el protagonista verá contrastada desde su rutina en Occidente.

Comentario

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)