Cine Espiritual: ‘Invitación de boda’

Un retrato de la sociedad de Israel desde una producción palestina que confronta las visiones entre el oriente y el occidente

04 May, 2018
Església de Barcelona

Esta semana en la sección de Cine Espiritual invitamos al espectador a adentrarse dentro de la realidad de Oriente Medio con la película Invitación de Boda. Se trata de una producción palestina, con grandes reconocimientos por parte de la crítica. La dirección corre a cargo por Annemarie Jacir, conocida por la dirección en filmes como, Verte (2012).

Sinopsis

La historia pone en contexto a Shadi, un chico que vive en Italia y vuelve a Nazaret. El propósito de esta visita a su lugar de origen radica en  una tradición. Se trata de su «wajib», el deber de entregar las invitaciones de boda de su hermana a todos los invitados, casa por casa. Esta obligación le corresponde también al padre, el Abu Shadi, por lo que padre e hijo se reencontrarán en esta tarea haciendo un recorrido por toda la realidad que rodea la ciudad.

A medida que entregan las más de trescientas invitaciones, Shadi descubre una nueva realidad. Se refleja como es por un Nazareno que vive en el extranjero volver a las tradiciones familiares y el contraste entre las dos culturas.

Retrato naturalista

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca esta mirada a la realidad de Nazaret, que la directora perfila con un tono «naturalista». El retrato de una sociedad desde el punto de vista de Shadi, acostumbrado a la vida de Italia. Tal como explica el crítico de El País Javier Ocaña, un film «de apariencia sencilla y mensaje complejo».

Detrás de cada invitación, tras cada puerta que se abre, se va perfilando esta sociedad donde las tradiciones y los conflictos vividos aún perduran. Una realidad de Oriente que el protagonista verá contrastada desde su rutina en Occidente.

Comentario

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Cuidado con despreciar a uno de estos pequeños.

(Mt 18,1-5.10.12-14)