Un retrato de la sociedad de Israel desde una producción palestina que confronta las visiones entre el oriente y el occidente
04 May, 2018
Església de Barcelona
Esta semana en la sección de Cine Espiritual invitamos al espectador a adentrarse dentro de la realidad de Oriente Medio con la película Invitación de Boda. Se trata de una producción palestina, con grandes reconocimientos por parte de la crítica. La dirección corre a cargo por Annemarie Jacir, conocida por la dirección en filmes como, Verte (2012).
Sinopsis
La historia pone en contexto a Shadi, un chico que vive en Italia y vuelve a Nazaret. El propósito de esta visita a su lugar de origen radica en una tradición. Se trata de su «wajib», el deber de entregar las invitaciones de boda de su hermana a todos los invitados, casa por casa. Esta obligación le corresponde también al padre, el Abu Shadi, por lo que padre e hijo se reencontrarán en esta tarea haciendo un recorrido por toda la realidad que rodea la ciudad.
A medida que entregan las más de trescientas invitaciones, Shadi descubre una nueva realidad. Se refleja como es por un Nazareno que vive en el extranjero volver a las tradiciones familiares y el contraste entre las dos culturas.
Retrato naturalista
El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca esta mirada a la realidad de Nazaret, que la directora perfila con un tono «naturalista». El retrato de una sociedad desde el punto de vista de Shadi, acostumbrado a la vida de Italia. Tal como explica el crítico de El País Javier Ocaña, un film «de apariencia sencilla y mensaje complejo».
Detrás de cada invitación, tras cada puerta que se abre, se va perfilando esta sociedad donde las tradiciones y los conflictos vividos aún perduran. Una realidad de Oriente que el protagonista verá contrastada desde su rutina en Occidente.
La Iglesia de Barcelona se suma este domingo 15 de noviembre a la X Jornada Mundial de los Pobres. Esta jornada invita a las comunidades cristianas a poner la mirada en las…
La 39.ª Semana de la Gente de Mar se celebra del 9 al 14 de noviembre en Barcelona. Este año, pone el foco en el bienestar de las tripulaciones y la convivencia…
El cardenal Joan Josep Omella ha dicho el día de la aceptación de su renuncia como arzobispo de Barcelona que «me voy enamorado de esta tierra y de todos los catalanes». En…
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...