San Marcos, patrón de los zapateros

La Cofradía de los Maestros Zapateros de Barcelona celebra su día con un rito que tiene más de 800 años de historia

07 May, 2018

San Marcos es una fecha señalada en el calendario de la cofradía de los zapateros. Unos cuarenta de pares de zapatos de la Cofradía de San Marcos Evangelista de Maestros Zapateros de Barcelona se han acercado a la Catedral de Barcelona para celebrar el día del patrón de los zapateros que por primera vez ha presidido el cardenal Juan José Omella.

El arzobispo de Barcelona, ha puesto de relieve el oficio. «Vuestro oficio es el de los zapatos, porque los pies puedan ir bien protegidos, mientras que el de san Marcos es anunciar a Jesucristo porque nosotros podamos andar en este mundo y que la vida tenga un sentido» el cardenal ha asegurado que hay tres misiones a hacer, el anuncio del Evangelio, la fraternidad, el aprecio de los unos a los otros y la caridad.

Un rito de 800 años

La capilla de San Marcos ha sido el lugar donde se ha galardonado a los nuevos miembros de la cofradía y a los maestros zapateros. Omella también ha recibido la medalla de cofrade que le otorgaba el título de prohombre de honor. La cofradía de los zapateros hace 800 años de historia y continúa su camino por un motivo muy claro:

la fe de los cofrades

Tal y cómo ha explicado Teresa Maria Comellas, directora de la cofradía de maestros zapateros de Barcelona, «el gremio cerró pero la cofradía ha seguido hasta ahora gracias a la fe de los cofrades, actualmente seguimos haciendo el que hacíamos antes» ha asegurado.

A golpe de flabiol y tamboril, el vestigio de la cofradía de zapateros se ha dirigido al claustro de la catedral para hacer una ofrenda floral al mismo lugar donde repone la tumba de los maestros del zapato. Los currutacos con forma de zapato, han puesto en su punto final a un rito que empezó el 1208 y que no piensa perder su tradición.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)