La Confraria dels Mestres Sabaters de Barcelona celebra el seu dia amb un ritu que té més de 800 anys d'història
07 Maig, 2018
Sant Marc és una data marcada al calendari de la confraria dels sabaters. Una quarantena de parells de sabates de la Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona s’han acostat a la Catedral de Barcelona per celebrar el dia del patró dels sabaters que per primera vegada ha presidit el cardenal Joan Josep Omella.
L’arquebisbe de Barcelona, ha posat en relleu l’ofici. “El vostre ofici és el de les sabates, perquè els peus puguin anar ben protegits, mentre que el de sant Marc és anunciar a Jesucrist perquè nosaltres puguem caminar en aquest món i que la vida tingui un sentit” el cardenal ha assegurat que hi ha tres missions a fer, l’anunci de l’Evangeli, la fraternitat, l’estima dels uns als altres i la caritat.
Un ritu de 800 anys
La capella de Sant Marc ha estat el lloc on s’ha guardonat als nous membres de la confraria i als mestres sabaters. Omella també ha rebut la medalla de confrare que li atorgava el títol de prohom d’honor. La confraria dels sabaters fa 800 anys d’història i continua el seu camí per un motiu molt clar:
la fe dels confrares
Tal i com ha explicat Teresa Maria Comellas, directora de la confraria de mestres sabaters de Barcelona, “el gremi va tancar però la confraria ha seguit fins ara gràcies a la fe dels confrares, actualment seguim fent el que fèiem abans” ha assegurat.
A cop de flabiol i tamborí, el vestigi de la confraria de sabaters s’ha dirigit al claustre de la catedral per fer una ofrena floral al mateix lloc on reposa la tomba dels mestres de la sabata. Els currotacos amb forma de sabata, han posat al punt final a un ritu que va començar el 1208 i que no pensa perdre la seva tradició.
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less