Per un bon ús de les xarxes

Entrevista a Marc Argemí, director de la consultora de comunicació Sibilare

13 Juny, 2017
Església de Barcelona

El periodista Marc Argemí, que dirigeix Sibilare, una consultora de comunicació i anàlisi de dades, ha publicat El sentido del rumor (Península), un assaig sobre la conversa a les xarxes socials. Assegura que les xarxes funcionen igual que el món real: “No per xerrar amb molta gent un està millor informat”. I afirma que s’ha de saber triar amb qui es dialoga i en quines fonts es busca la informació: “Si trobem les bones fonts, estarem millor informats; i això a les xarxes és possible”.

El rumor és poc cristià?

El rumor és una informació que encara no s’ha contrastat i que, per tant, s’ha de prendre amb la cautela de qui tracta amb una hipòtesi plausible i no amb un fet indubtable. Hi ha rumors que es confirmen finalment com a certs i d’altres que no. El rumor entès així és quelcom amb què convivim quotidianament. El rumor entès com una falsedat és òbviament nociu i perjudicial per a tothom, començant per qui el difon.

Com hem d’utilitzar les xarxes socials perquè siguin una bona eina evangelitzadora?

Les xarxes socials com Facebook, Twitter o Instagram, són eines i, com a tals, poden tenir usos molt beneficiosos per compartir informació i experiències entre nosaltres. El més interessant, però, és que el jo digital sigui coherent amb el jo real i, en aquest sentit, les xarxes són un espai amb moltíssimes experiències positives d’evangelització per la via de l’exemple.

Com ens hem de protegir de les notícies falses?

Primer de tot, pensar abans de compartir o recomanar una informació. Si sona massa bé, amb més motiu: moltes de les notícies falses que aconsegueixen difusió deuen el seu èxit a una audiència que no és prou crítica respecte als seus propis prejudicis.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del proper 18 de juny.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)