10 DE SETEMBRE

Beat Domènec Castellet, prevere i màrtir

Domènec Castellet nasqué el 7 d’octubre del 1592 a Esparreguera. Als 16 anys professà com a dominic, i després de fer els estudis a Segòvia s’oferí per ser enviat a Manila (1615). Ordenat de sacerdot, treballà apostòlicament a les Filipines, i, més tard, passà al Japó (1621). És l’època culminant del catolicisme japonès; però també l’època dels màrtirs. Domènec, d’amagatotis, entrava a les presons per encoratjar els missioners i els cristians japonesos que es preparaven per a l’últim testimoni.

Ell mateix fou arrestat (1628), juntament amb els catequistes que col·laboraven en la seva obra evangelitzadora. Sofriren presó a Omura fins que, el 8 de setembre del mateix any, 22 dels cristians presoners -entre europeus i indígenes-, en foren escollits dotze (entre ells Domènec) per ser cremats, i deu per a ser degollats. Domènec no parava d’animar els seus companys. Beatificats el 7 de juliol de 1867 per Pius IX amb els altres màrtirs del Japó. Memòria a l’arquebisbat de Barcelona i al bisbat de Sant Feliu.

  1. Sant Nemesi, màrtir. Acusat falsament de lladre, va ser portat a judici i absolt pel jutge, però després, en la persecució de l’emperador Deci, va ser acusat davant el jutge Emilià de professar la religió cristiana, i per això va ser turmentat amb reiterats suplicis i cremat amb lladres a semblança del Salvador, que va patir la creu entre ells. A Alexandria, Egipte (251).
  2. Commemoració dels sants Nemesià i companys Fèlix, Lluci, un altre Fèlix, Liteu, Polià, Víctor, Jaderes i Datius. Tots ells, com a bisbes, preveres i diaques, en la rabiosa persecució que es va aixecar a l’Àfrica essent emperadors Valerià i Gal·liè, van ser apallissats per confessar a Crist i després els van lligar amb grillons i els van portar a cavar en mines de metall. Mentrestant, rebien cartes exhortatives de sant Cebrià per mantenir-se ferms en els preceptes del Senyor, suportant les cadenes del suplici (257-258).
  3. Santa Pulquèria, defensora i promotora de la fe ortodoxa. A Constantinoble (453).
  4. Sant Àgabi (abans Àgapi), bisbe. A Novara, a la regió italiana de la Ligúria (s. V).
  5. Sant Salvius, bisbe. Procedent de la vida claustral, va ser promogut a la seu a desgrat seu i, en declarar-se una forta epidèmia, com a bon pastor no va voler absentar-se de la seva ciutat. A Albi, d’Aquitània (ara França) (584).
  6. Passió de sant Teodard, bisbe de Tongeren i màrtir, que va ser assassinat anant a visitar el rei Khilderic. Prop de Spira, a la Renània, d’Austràsia, Germània (~ 670).
  7. Sant Atbert, bisbe, promotor del culte a sant Miquel Arcàngel al mont Tumba (ara Sant-Michel de Tombelaine-sur-Mer). A Avranches, de Nèustria (ara França) (~ 725).
  8. Beat Ogleri (Ogler), abat de l’orde Cistercenc. Al monestir de Locedio, a Vercelli, del Piemont (1214).
  9. Sant Nicolau, prevere, religiós de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí. Frare de rigorosa penitència i pregària assídua, sever amb ell i comprensiu amb els altres, s’autoimposava moltes vegades la penitència dels altres. A Tolentino, a la regió italiana del Picè, Itàlia (1305).
  10. Beats Sebastià Kimura, de la Companyia de Jesús, Francesc Morales, de l’orde dels Predicadors, preveres, i cinquanta companys màrtirs, entre sacerdots, religiosos, matrimonis, joves, catequistes, vídues i nens. Tots ells van morir per Crist, martiritzats amb cruels turments en un turó davant una ingent multitud. A Nagasaki, Japó (1622).
  11. Sant Ambròs Eduard Barlow, prevere de l’orde de Sant Benet, màrtir. Durant vint-i-quatre anys va confirmar en la fe i pietat els catòlics de la regió de Lancaster i va ser capturat el dia de Pasqua mentre predicava. El van condemnar a mort sota el regnat de Carles I i, després d’un temps de presó, va pujar al patíbul de Tyburn. A Londres, Anglaterra (1641).
  12. Beat Jaume Gagnot, prevere de l’orde Carmelità i màrtir. Durant la Revolució Francesa, per raó del seu sacerdoci va ser inhumanament embarcat en una miserable nau, on va ajudar els malalts captius com ell i va defallir consumit i contagiat de malalties. En aigües marítimes, davant de Rochefort, a la costa de França (1794).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

  • Barcelona i Sant Feliu de Llobregat: beats Domènec Castellet i Vinyals i Lluís Eixarc i Bertran, preveres i màrtirs de l’orde dels Germans Menors (1628). El Martirologi celebra la seva memòria, juntament amb la del Beat Antoni de Sant Bonaventura i vint companys màrtirs més, el dia 8 de setembre.

Santa Pau (Garrotxa): Mare de Déu dels Arcs.

Setembre boirós, graner plorós.

Setembre boirós, graner plorós.