Domènec Castellet nasqué el 7 d’octubre del 1592 a Esparreguera. Als 16 anys professà com a dominic, i després de fer els estudis a Segòvia s’oferí per ser enviat a Manila (1615). Ordenat de sacerdot, treballà apostòlicament a les Filipines, i, més tard, passà al Japó (1621). És l’època culminant del catolicisme japonès; però també l’època dels màrtirs. Domènec, d’amagatotis, entrava a les presons per encoratjar els missioners i els cristians japonesos que es preparaven per a l’últim testimoni.

Ell mateix fou arrestat (1628), juntament amb els catequistes que col·laboraven en la seva obra evangelitzadora. Sofriren presó a Omura fins que, el 8 de setembre del mateix any, 22 dels cristians presoners -entre europeus i indígenes-, en foren escollits dotze (entre ells Domènec) per ser cremats, i deu per a ser degollats. Domènec no parava d’animar els seus companys. Beatificats el 7 de juliol de 1867 per Pius IX amb els altres màrtirs del Japó. Memòria a l’arquebisbat de Barcelona i al bisbat de Sant Feliu.

Avui també celebrem la festa del beat Lluis Eixarc, prevere i màrtir

Un altre dels dominics beatificats per Pius IX és el jove Lluís nascut a Barcelona (1597) i batejat a la parròquia de Santa Maria del Mar. Tot i ésser malaltís, a catorze anys entrà com a novici al convent dels dominics de Santa Caterina. Després d’haver cursat teologia a Oriola demanà que l’enviessin a missions. Ordenat sacerdot a Manila (1620) s’oferí per a confortar els màrtirs del Japó.

A Omura, sabent que el rei el perseguia, s’amagà sis mesos, fins que el juliol de 1626 tornà a Omura, on, els cristians, esporuguits, no el volien acollir: només unes leproses caritatives l’aixoplugaren dins una cabana. Denunciat, el dia 27 del mateix juliol, fou empresonat, amb dos catequistes que l’ajudaven. El 29 de juliol de 1627, mentre el cremaven viu al mig de la plaça, perdonà els seus botxins.

Setembre boirós, graner plorós.