Beat Lluis Eixarc, prevere i màrtir

Beat Lluis Eixarc, prevere i màrtir Un altre dels dominics beatificats per Pius IX és el jove Lluís nascut a Barcelona (1597) i batejat a la parròquia de Santa Maria del Mar. Tot i ésser malaltís, a catorze anys entra com a novici al convent dominicà de Santa Caterina. Després d’haver cursat teologia a Oriola demana que l’enviïn a missions. Ordenat sacerdot també a Manila (1620) s’ofereix per a confortar els màrtirs del Japó. A Omura, sabent que el rei el persegueix, s’amaga sis mesos, fins que el juliol de 1626 torna a Omura, on, els cristians, esporuguits, no el volen acollir: només unes leproses caritatives l’aixopluguen dins una cabana. Denunciat, el dia 27 del mateix juliol, és empresonat, amb dos catequistes que l’ajuden. El 29 de juliol de 1627, mentre el cremen viu al mig de la plaça, perdona els seus botxins

1. Sant Nemesi, màrtir. Acusat falsament de lladre, va ser portat a judici i absolt pel jutge, però després, en la persecució de l'emperador Deci, va ser acusat davant el jutge Emilià de professar la religió cristiana, i per això va ser turmentat amb reiterats suplicis i cremat amb lladres a semblança del Salvador, que va patir la creu entre ells. A Alexandria, Egipte (251).
2. Commemoració dels sants Nemesià i companys Fèlix, Lluci, un altre Fèlix, Liteu, Polià, Víctor, Jaderes i Datius, màrtirs. Tots ells, com a bisbes, preveres i diaques, en la rabiosa persecució que es va aixecar a l'Àfrica essent emperadors Valerià i Gal·liè, van ser apallissats per confessar a Crist i després els van lligar amb grillons i els van portar a cavar en mines de metall. Mentrestant, rebien cartes exhortatives de sant Cebrià per mantenir-se ferms en els preceptes del Senyor, suportant les cadenes del suplici (257-258).
3. Santa Pulquèria, defensora i promotora de la fe ortodoxa. A Constantinoble (453).
4. Sant Àgabi (abans Àgapi), bisbe. A Novara, a la regió italiana de la Ligúria (s. V).
5. Sant Salvius, bisbe. Procedent de la vida claustral, va ser promogut a la seu a desgrat seu i, en declarar-se una forta epidèmia, com a bon pastor no va voler absentar-se de la seva ciutat. A Albi, d’Aquitània (ara França) (584).
6. Passió de sant Teodard, bisbe de Tongeren i màrtir, que va ser assassinat anant a visitar el rei Khilderic. Prop de Spira, a la Renània, d’Austràsia, Germània (~ 670).
7. Sant Atbert, bisbe, promotor del culte a sant Miquel Arcàngel al mont Tumba (ara Sant-Michel de Tombelaine-sur-Mer). A Avranches, de Nèustria (ara França) (~ 725).
8. Beat Ogleri (Ogler), abat de l'orde Cistercenc. Al monestir de Locedio, a Vercelli, del Piemont (1214).
9. Sant Nicolau, prevere, religiós de l'orde d’Ermitans de Sant Agustí. Frare de rigorosa penitència i pregària assídua, sever amb ell i comprensiu amb els altres, s'autoimposava moltes vegades la penitència dels altres. A Tolentino, a la regió italiana del Picè, Itàlia (1305).
10. Beats Sebastià Kimura, de la Companyia de Jesús, Francesc Morales, de l'orde dels Predicadors, preveres, i cinquanta companys [1] màrtirs, entre sacerdots, religiosos, matrimonis, joves, catequistes, vídues i nens. Tots ells van morir per Crist, martiritzats amb cruels turments en un turó davant una ingent multitud. A Nagasaki, Japó (1622).
11. Sant Ambròs Eduard Barlow, prevere de l'orde de Sant Benet, màrtir. Durant vint-i-quatre anys va confirmar en la fe i pietat els catòlics de la regió de Lancaster i va ser capturat el dia de Pasqua mentre predicava. El van condemnar a mort sota el regnat de Carles I i, després d'un temps de presó, va pujar al patíbul de Tyburn. A Londres, Anglaterra (1641).
12. Beat Jaume Gagnot, prevere de l'orde Carmelità i màrtir. Durant la Revolució Francesa, per raó del seu sacerdoci va ser inhumanament embarcat en una miserable nau, on va ajudar els malalts captius com ell i va defallir consumit i contagiat de malalties. En aigües marítimes, davant de Rochefort, a la costa de França (1794).

[1] Els seus noms són: els beats Àngel Orsucci, Alfons de Mena, Josep de Sant Jacint de Salvanés, Jacint Orfanel, preveres dominics, i Domènec del Rosario y Alejo, religiosos del mateix orde; Ricard de Santa Anna i Pere d’Àvila, preveres de l’orde dels Germans Menors, i Vicenç de Sant Josep, religiós del mateix orde; Carles Espínola, prevere jesuïta, i Gonçal Fusai, Antoni Kiuni, Tomàs del Rosario, Tomàs Akahoshi, Pere Sampo, Miquel Shumpo, Lluís Kawara, Joan Chugoku, religiosos també jesuïtes; Lleó de Satsuma, Llúcia de Freitas; Antoni Sanga, catequista, i Magdalena, cònjuges; Antoni Coreano, catequista, i Maria, cònjuges, amb els seus fills Joan i Pere; Pau Nagaishi i Tecla, cònjuges, amb el seu fill Pere; Pau Tanaka i Maria, cònjuges; Domènec Yamada i Clara, cònjuges; Elisabet Fernández, vídua del beat Domènec Jordi, amb el seu fill Ignasi; Maria, vídua del beat Andreu Tokuan; Agnès, vídua del beat Cosme Takeya; Maria, vídua del beat Joan Shoun; Dominica Ogata, Maria Tanaura, Apol·lònia i Caterina, vídues; Domènec Nakano, fill del beat Maties Nakano; Bartomeu Kawano Shichiemon; Damià Yamichi Tanda i el seu fill Miquel; Tomàs Shichiro, Ruf Ishimoto; Climent (Bosio) Vom i el seu fill Antoni.