Memòria dels ‘Nous Màrtirs’ Cristians

La Comunitat de Sant'Egidio, ha fet memòria d’aquells que han donat la vida per l’Evangeli en tots els continents els darrers anys

28 Març, 2018
Església de Barcelona

Fent camí cap a la Setmana Santa, la Comunitat de Sant’Egidio ha fet memòria dels ‘nous màrtirs’ testimonis de la fe que ens han deixat en els temps recents. Són molts cristians que en nombrosos llocs del món han patit persecucions, discriminacions, privacions de la llibertat religiosa i fins i tot han perdut la vida. La Comunitat de Sant’Egidio els ha recordat, juntament amb religiosos i religioses, sacerdots i laics, en una pregaria presidida a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor per Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona.

Memòria als cristians

En aquesta memòria s’han recordat les víctimes de cada continent. El Papa Francesc ha recordat que “Avui, en el segle XXI, la nostra Església és una Església de Màrtirs”. Ho veiem de manera molt concreta en el que està passant a Síria, Pakistan o Iraq. A la llarga corrua de noms, a darrera hora es va afegir el de Joseph Désiré Angbabata, mort el 21 març 2018 com a conseqüència de les ferides que va patir després que assaltessin la seva parròquia a un poblat de la República Centrafricana. També es va recordar Isabel Solà Matas, de la Congregació dels Religiosos de Jesús i Maria. Tenia 51 anys quan va ser assassinada el 2 de setembre de 2016 a Port-au-Prince. Després d’una vida gastada amb els pobres d’Haití, on s’havia establert dos anys abans de terratrèmol de 2010.

Cinc continents representats

Cada continent ha estat representat per una creu que s’oferia amb el nom de molts testimonis concrets. Son testimonis desarmats i no violents que constitueixen un escàndol enfront la violència, la corrupció i el terror. Son llocs on es mor per anar a missa. On esglésies i escoles cristianes son cremades, on hi ha amenaces, intimidacions i assassinats perquè s’eduquen els joves i s’allunyen de les bandes criminals. Michel J., un cristià libanès que viu a Barcelona, ha agraït a la Comunitat de Sant’Egidio aquesta memòria. També ha pregat per la pau i la convivència a l’Orient Mitjà.

Amèrica

En el continent Americà, s’ha recordat Mons. Óscar Arnulfo Romero, inoblidable pastor, testimoni de pau i amic dels pobres, assassinat al Salvador mentre celebrava l’eucaristia està sempre present en aquesta memòria. El Papa Francesc ha anunciat recentment la seva canonització. Romero obra la memòria de molts altres que han donat la seva vida al continent americà. Molts  assassinats per la violència difosa, per la cobdícia dels diners, perquè estaven indefensos en barris perillosos.

Àfrica

A l’Àfrica, han estat molts els religiosos i religioses, sacerdots i laics. Han perdut la vida treballant per la pau, servint els pobres, guarint els malalts. Aquest estiu es va trobar en el riu Sanaga (Camerun) el cos del bisbe Jean-Marie Benoit Bala.

Varis religiosos i religioses de l’Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu, van contagiar-se amb el virus de l’ebola. Va ser quan va tenir cura dels pacients a l’hospital de Sant Josep de Monròvia (Libèria) o a Lunsar (Sierra Leona). El germà Miguel Pajares, de 75 anys, i el Germà Manuel García Viejo, de 69 anys, van morir entre agost i setembre de 2014 i feia més de 30 anys que estaven a l’Àfrica al costat dels malalts. Floribert Bwana Chui, jove de la Comunitat de Sant’Egidio a Goma, va ser torturat i assassinat per haver-se oposat a la corrupció i a la idolatria dels diners en nom de l’Evangeli i dels pobres.

Els testimonis de la fe del segle XXI son dones i homes que ens mostren la força de la resistència al mal fins a donar la vida. Cadascun dels noms que es van escoltar, amb la llàntia que es va encendre, ens recordaven que junts formem part d’una única família que testimonia l’Evangeli de la pau.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)