Cinema espiritual per Setmana Santa

Arriben diverses novetats de cinema espiritual per reflexionar durant la Setmana Santa.Un dels grans plans per a la família, durant la Setmana Santa, és gaudir d’una pel·lícula. Sovint, a la televisió, es passen visionats sobre relats bíblics i, en el cinema, les cartelleres s’omplen també de capçaleres religioses.

Des de la secció de Cinema Espiritual, Mn. Peio Sánchez proposa alguna de les estrenes per reflexionar aquests dies des de la gran pantalla.

Pau l’apòstol de Crist (Andrew Hyatt)

La gran estrena és Pau l’apòstol de Crist. Segons explica Mn. Peio es tracta d’una nova adaptació de la història d’aquest seguidor de Jesús.  Concretament, la història narra el moment en què Pau és a la presó i Lluc que el sosté, escriurà el Llibre del Fet dels Apòstols.

Quan a la realització, tot i que la intenció de la trama és bona, la posada en escena és senzilla i li “manca una mica de tensió dramàtica”, explica el crític de cinema. També però, convida a conèixer a Jesucrist des de la relació de Pau amb Ell i dona una visió de la situació històrica del moment, amb Neró com a emperador de Roma.

Jaennette (Bruno Dumont)

D’altra banda, destaca la nova adaptació de Janne d’Arc. Aquest cop en format musical i dirigida per Bruno Dumont. Aquest film penetra en les dimensions més espirituals d’aquesta noia francesa i en el seu caràcter més intimista.

El relat explica la crida que rep de Déu, durant la seva infància, fins al despertar que té com a protectora de França.

L’última bandera (Richard Linklater)

També, més allunyada de la temàtica religiosa, però emmarcada en clars valors cristians hi ha La última bandera. Es tracta de la història de tres amics que es van conèixer durant l’exèrcit i al cap d’uns anys es retroben, quan el fill d’un d’ells mor a la guerra d’Iraq.

Tots tres personatges s’enfronten a un camí de reconciliació amb la mort, explica Mn. Peio. “Se centra en l’amistat que uneix els éssers humans en els moments difícils” i mostra com aquests lligams són clau per fer front a allò que més mal fa.

El meu nom és Te Ata (Nathan Frankowski)

El meu nom és Te Ata, es tracta d’un relat basat en fets reals, sobre una actriu indígena que durant l’època del president Rosebelt va despertar l’admiració dels americans pels indis. Ella, especialista en explicar contes, amb la seva tendresa i bon cor, serà l’actriu que portarà la història del seu poble als habitants de Nord Amèrica.