Concert de Quaresma de l’Orfeó Català a la Sagrada Família amb motiu de l’Any Gaudí

El cardenal Omella clou l’acte destacant la bellesa com a expressió del treball compartit i del camí cap a Déu

20 Març, 2026
Església de Barcelona

Fotografia: Sagrada Família

L’Orfeó Català ha protagonitzat el concert de Quaresma celebrat a la Basílica de la Sagrada Família, en el marc de l’Any Gaudí 2026, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí. La proposta ha unit música, espiritualitat i patrimoni en un dels espais més emblemàtics de la ciutat, dins el conjunt d’iniciatives culturals i litúrgiques que al llarg d’aquest any volen aprofundir en la dimensió artística i espiritual del llegat gaudinià.

Música en diàleg amb l’espiritualitat del temple

El programa musical ha inclòs un repertori que dialoga amb l’espiritualitat i la tradició coral vinculada al temple. Entre les obres interpretades hi ha el «Kyrie» de l’Officium Defunctorum de Tomás Luis de Victoria, La túnica de Lluís Millet per a cor i orgue, Nigra sum de Pau Casals per a cor femení i orgue, Jubilate Deo de Carles Prat, i Ave Virgo Sanctissima i Te Deum de Josep Ollé. El programa també ha incorporat intervencions poètiques i simbòliques com La veu dels devots i La veu de la pedra, que han contribuït a reforçar el diàleg entre música, arquitectura i espiritualitat.

Amb més de 130 anys d’història, l’Orfeó Català ha estat un referent en la promoció de la cultura catalana, un compromís que connecta amb la visió cultural i espiritual de l’arquitecte. El concert ha estat acompanyat per la projecció d’imatges històriques de la col·locació de la primera pedra, en un gest d’agraïment a totes les persones que han contribuït a fer possible la construcció del temple al llarg del temps.

La bellesa com a camí de Déu

El concert ha comptat amb la presència de diverses autoritats, entre elles l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, que ha clos l’acte. En la seva intervenció, ha establert un paral·lelisme entre la bellesa de la música interpretada per l’Orfeó i la bellesa arquitectònica de l’obra de Antoni Gaudí, afirmant que «la bellesa és fruit del treball en equip i de la inspiració que ve de Déu» i que, quan és autèntica, «pot convocar, integrar i omplir d’harmonia».

En aquest sentit, ha destacat que tant el cant coral com la construcció de la Basílica de la Sagrada Família són expressió d’una obra col·lectiva, i ha subratllat que «quan moltes veus s’afinen en una mateixa tonalitat, el resultat és una harmonia que obre el cor i la ment». Igualment, coincidint amb la solemnitat de Sant Josep, ha recordat que «fa 144 anys va tenir lloc la col·locació de la primera pedra d’aquesta basílica», i ha posat en relleu que «les grans obres de Déu s’edifiquen amb humilitat, perseverança i confiança».

La trobada ha posat de manifest, una vegada més, el vincle històric i cultural entre l’Orfeó Català, Gaudí i la Basílica. Finalment, el cardenal ha animat a «alçar la mirada amb esperança» i a deixar-se conduir per la bellesa com a camí cap a Déu, tot desitjant una joiosa Pasqua de Resurrecció.

Al final de l’acte, l’arquebisbe de Barcelona a entregat un obsequi al President de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, Sr. Joaquim Uriach, per expressar l’agraïment a totes les persones que han fet possible aquest concert.

El concert de Quaresma d’enguany s’ha celebrat en el marc dels actes de commemoració del 2026 dedicats a la figura d’Antoni Gaudí, coincidint amb el centenari de la seva mort. Durant el 2026 se celebraran diversos actes.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)