Meritxell Ruiz, sobre el Quòrum26: «L’escola cristiana té un paper important en els reptes educatius del nostre país»

El congrés de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya reuneix a Tarragona prop de 800 participants, celebrat aquest dijous

22 Oct, 2026
Església de Barcelona
Fotos: Catalunya Cristiana

Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya reuneix prop de 800 participants entre titularitats, equips directius, docents i professionals de l’àmbit educatiu.

L’obertura institucional és a càrrec del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i de la consellera d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Esther Niubó. El tancament de la jornada el faran el secretari de Millora Educativa del Departament d’Educació i Formació Professional, Ignasi Giménez, i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.

Catalunya Cristiana ha entrevistat a Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

El lema del congrés és «Som constel·lació educativa». Quins són els principals elements, o estrelles, que configuren aquesta constel·lació?

Un aprenentatge que hem fet aquests anys durant el procés de reflexió que hem anat seguint és que quan treballem, pensem i decidim junts ho fem millor. Vam manllevar el lema del Jubileu de l’Educació, «Som constel·lació educativa» amb la imatge que a Catalunya hi ha 384 escoles cristianes que brillen per si mateixes però que totes juntes tenen sentit. Per això vam agafar aquest lema i aquesta voluntat de pensar-nos com a Escola Cristiana conjuntament i de projectar-nos cap al futur.

Prop de 800 participants. És també un missatge a la societat per posar en valor la força de l’escola cristiana?

Evidentment, al congrés no l’hem fet per posar en valor els que som, però és veritat que reunir 800 persones dels nostres equips directius, titularitats, docents, direccions, etc., doncs ens fa molt contents, i posa en relleu que l’escola cristiana al nostre país té un pes important. De fet, un de cada quatre alumnes va a les nostres escoles. Dit això, el missatge més important que volem donar és que estem construint el futur educatiu conjuntament, i que tenim coses a dir, coses a aportar, i que és la nostra responsabilitat fer-ho com a Escola Cristiana.

Quins són els eixos d’aquest congrés i que també tenen a veure amb aquests reptes de futur?

Hem treballat conjuntament aquests tres anys amb grups d’experts en dos àmbits: en l’àmbit d’identitat i missió i en l’àmbit de pedagogia. Amb una visió, i és que la nostra identitat defineix la nostra pedagogia, és a dir, no som dos àmbits que caminen de costat, un per un costat i l’altre per un altre, sinó que, justament, la nostra mirada sobre la persona i sobre el món és el que explica la nostra pedagogia de la proximitat, de l’acompanyament, de la importància de cada persona. I dins d’aquests dos àmbits hem volgut aterrar la realitat del dia dia de les nostres escoles i fer propostes que han fet un grup d’experts en l’àmbit d’identitat pel que fa a la identitat curricular i la cura de la persona, i en l’àmbit pedagògic, en la millora de la lectura, en la millora de l’aprenentatge a les matemàtiques, en els indicadors d’escola, aquelles eines que ens han d’ajudar a prendre decisions, i també amb la competència digital i específicament amb la IA. I cadascun d’aquests sis grups el que farà és portar propostes o protocols o actuacions que puguem desenvolupar en el dia dia de l’escola.

I a partir d’aquí cada centre es fa seu tot aquest projecte a curt i llarg termini?

Sí, fa tres anys en el darrer congrés que vam fer vam presentar el marc estratègic que havíem definit entre tots. I ara el que fem és com comencem a implementar aquest marc estratègic. De fet, l’inici ja està fet perquè hem fet plans pilots ja amb diferents escoles. Per exemple, n’hem fet amb els temes de la identitat curricular, de la intel·ligència artificial i de les matemàtiques. I ara el que volem és donar aquestes eines perquè cada escola pugui avançar i el repte nostre des de la Fundació serà donar-hi suport i acompanyament.

Com definiria el que ha de ser l’escola cristiana del futur?

Si hagués de triar una paraula seria esperança, que és el que ens ha demanat el papa Lleó en el sentit de dibuixar nous mapes d’esperança. Davant d’aquest món tan fragmentat, tan convuls, a vegades tan deshumanitzat, l’escola cristiana ha de donar un relat de sentit. Agafant una imatge molt bonica del papa Lleó de l’encíclica Magnifica humanitas, podem dir que cada infant o cada alumne o cada persona és un rostre, una història i una vocació. Per tant, aquesta és la nostra missió avui.

Quins voldria que fossin els fruits d’aquest congrés?

Ens agradaria que els fruits del congrés fossin la unitat des de la diversitat i el convenciment que l’escola cristiana té un paper important i molt a aportar en la necessitat o els reptes educatius del nostre país.

Font: Catalunya Cristiana

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)