Vocació i espiritualitat: primera sessió de «La motxilla del catequista»

Dissabte 17 d’octubre, de 12 h a 13.30 h, va tenir lloc la primera sessió del curs de formació «La motxilla del catequista: la seva vocació i espiritualitat», a la seu del Secretariat Diocesà de Catequesi, al carrer de Villarroel, 81, de Barcelona. La trobada, a càrrec de Mn. Alberto Para, va donar el tret de sortida a un itinerari de vuit sessions destinat a aprofundir en la vocació dels catequistes i en la importància de cuidar la seva vida espiritual.

La vida espiritual, essencial per a la missió del catequista

La primera sessió, titulada «La motxilla del catequista», va convidar els participants a aturar-se i reflexionar sobre la pròpia experiència com a catequistes. El punt de partida va ser la convicció que, per acompanyar els altres en el camí de la fe, cal tenir cura també de la relació personal amb Déu. En aquest sentit, la formació va prendre com a referència la Guia per als catequistes, que destaca la necessitat d’una espiritualitat profunda que ajudi el catequista a renovar contínuament la seva identitat i a viure amb coherència la missió que ha rebut.

Mn. Alberto Para va introduir el concepte d’espiritualitat com la manera com cada persona viu la seva relació amb Déu. Aquesta experiència és única en cadascú, perquè està marcada per la pròpia història, la formació rebuda, les circumstàncies personals i el moment vital. Per això, créixer espiritualment implica conèixer-se millor, reconèixer el propi recorregut de fe i descobrir com Déu és present en la vida quotidiana.

Una vocació que sovint comença amb una invitació

Un dels aspectes centrals de la sessió va ser la manera com neix la vocació de catequista. Sovint, aquesta crida no arriba a través d’una experiència extraordinària, sinó d’una invitació concreta: una conversa, una trucada o un missatge d’un mossèn, d’una coordinadora de catequesi o d’un altre catequista.

A partir d’aquesta experiència compartida, es va posar de manifest que el camí de molts catequistes comença sense sentir-se del tot preparats. Amb el temps, però, el servei es pot convertir en una experiència profunda de fe, en la qual la persona descobreix l’alegria de donar testimoni de Crist ressuscitat i de transmetre la Bona Nova.

Així, la vocació de catequista no es redueix a una tasca que cal dur a terme, sinó que és una crida eclesial que es va descobrint i madurant al llarg del temps. La formació vol ajudar a prendre consciència d’aquesta crida i a viure-la amb més profunditat.

La metàfora de la motxilla: preparar-se per al camí

El curs pren com a referència el llibre La motxilla del catequista. Allò indispensable per al camí espiritual, de Joe Paprocki i Julianne Stanz, i es fonamenta també en documents de l’Església sobre la vocació, la identitat i l’espiritualitat del catequista.

La imatge de la motxilla serveix per explicar que la vida cristiana i el servei catequètic són un camí que cal preparar i recórrer amb atenció. Igual que una persona que emprèn una excursió ha de pensar què necessita portar, el catequista també ha de discernir quins elements l’ajuden a avançar en la fe, a afrontar les dificultats i a mantenir-se fidel a la seva missió.

En aquest sentit, la sessió va proposar una reflexió sobre la manera de viure el camí de la vida: no es tracta simplement d’acumular experiències, sinó de deixar que allò que vivim ens transformi. Aplicat a la catequesi, això significa no limitar-se a complir unes sessions o transmetre uns continguts, sinó viure personalment allò que s’anuncia i deixar que la pròpia experiència de fe doni sentit al servei.

Compartir l’experiència per créixer junts

La part pràctica de la trobada va consistir en un treball personal i en petits grups, amb preguntes que van ajudar els participants a repassar el seu itinerari com a catequistes: qui els havia convidat a assumir aquesta missió, si s’havien sentit preparats aleshores i si se sentien preparats en el moment actual, i quines dificultats havien trobat al llarg del camí.

La reflexió també va abordar dues qüestions fonamentals: si cadascú viu el fet de ser catequista com una vocació eclesial volguda per Déu i quins elements considera imprescindibles per ser un bon catequista avui. La posada en comú va permetre compartir experiències i descobrir inquietuds, aprenentatges i reptes que formen part del servei catequètic.

Aquesta dinàmica va posar en relleu la importància de caminar plegats, reconèixer el valor de l’experiència de cadascú i continuar aprenent els uns dels altres.

Un itinerari per cuidar la vocació

Aquesta primera sessió va obrir un recorregut formatiu que continuarà aprofundint en els diferents elements simbòlics de la motxilla: l’aigua, l’aliment i el refugi, el mapa, la roba i el calçat, el foc, la llanterna i, finalment, la necessitat de buidar la motxilla.

Cada sessió vol oferir eines per reflexionar sobre les necessitats espirituals del catequista i ajudar-lo a viure amb més consciència la seva vocació. L’objectiu és recordar que, per acompanyar altres persones en el camí de la fe, també cal reservar temps per a la pregària, la formació, el discerniment i la renovació interior.

El curs «La motxilla del catequista» vol ser, així, una oportunitat per aprofundir en la relació amb Déu, enfortir la identitat dels catequistes i renovar l’alegria de servir l’Església anunciant Jesucrist.

Vídeo de la primera sessió

Secretariat Diocesà de Catequesi