Mn. J. Ramon Pérez: «La llum de la Creu de Jesucrist ens recorda que l’amor de Crist roman sempre encès»

La darrera predicació quaresmal del cicle ‘Gaudí: un camí per a la Quaresma’ coincideix amb la solemnitat de Sant Josep

20 Març, 2026
Montse Punsoda

Fotografies: Catedral de Barcelona

La Catedral de Barcelona ha acollit aquest dijous 19 de març la darrera sessió de les Predicacions Quaresmals 2025, dins el cicle «Gaudí: un camí per a la Quaresma». Enguany, les meditacions s’han centrat en la figura d’Antoni Gaudí, amb motiu del centenari de la seva mort i de la imminent inauguració de la torre de Jesucrist de la Basílica de la Sagrada Família.

En aquesta ocasió el canonge de la Catedral Mn. Josep Ramon Pérez, que celebrava els 50 anys d’ordenació sacerdotal, ha substituït Mn. Josep Maria Turull. En la seva predicació s’ha centrat en parlar sobre «La creu de Jesucrist que ens salva», coincidint amb la seva celebració del cinquantè aniversari de l’ordenació sacerdotal.

La creu que il·lumina Barcelona

Durant la predicació, Mn. Josep Ramon va subratllar el significat profund del temple gaudinià com a «temple expiatori», un espai per mirar al cel i elevar l’esperit. «La creu, situada al centre de la torre, simbolitza l’arbre de la Vida i l’amor de Crist, estès a tots els pobles», explicava.

Va convidar especialment als fidels a aixecar la mirada al cel i contemplar la gran creu que corona la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, ja visible després de retirar-se les bastides. Concretament, va parar atenció a contemplar com aquesta creu que  «reflecteix la llum del sol durant el dia i brilla a la nit, convertint-se en un far espiritual sobre Barcelona». «Una llum que recorda a tots que l’amor de Crist roman sempre encès», exposava el predicador. «Mirar, salva», va dir Mn. Pérez, citant l’Evangeli, i va recordar que «la creu no només és un element arquitectònic, sinó un signe de llum i esperança, visible a tota hora i accessible a tots els ciutadans».

En aquest sentit, Mn. Pérez va subratllar el caràcter missioner de la creu de Gaudí, que a partir dels seus braços remet els quatre punts cardinals. Tal com va dir, un símbol que «l’Evangeli no pertany a un lloc ni a una cultura concreta, sinó que és una llum que vol assolir tota la terra». Va destacar també la representació que hi haurà a l’interior de la creu de l’Agnus Dei, envoltada de feixos de llum, que recordarà que «Crist lliura la seva vida per la salvació del món».

Sant Josep i la història del temple

La predicació va coincidir amb la solemnitat de Sant Josep, custodi i protector de la Sagrada Família, símbol d’humilitat, obediència i treball. Precisament, el dia en què es va col·locar la primera pedra del temple va ser el 19 de març de 1882, promoguda per l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, i la Basílica celebra anualment la missa de Sant Josep com a recordatori del seu paper de guia i protector.

50 anys de sacerdoci

Alhora, en aquest dia de Sant Josep, el canonge Mn. Josep Ramon Pérez celebrava els 50 anys de vida sacerdotal. Un aniversari que va celebrar amb els fidels, recordant els inicis i i compartint les alegries compartides amb aquells que l’han acompanyat. «El sacerdoci no és una carrera, sinó una relació d’amor: amb Déu i amb el seu poble», va afirmar.

Participació del Gremi de Fusters

La celebració va comptar amb la participació del Gremi de Fusta i Moble de Barcelona, per a qui Sant Josep és patró, i els quals, una vegada finalitzada la celebració, van repartir els tradicionals pans de Sant Josep durant la visita a l’altar del sant,  per venerar-lo i pregar davant del protector de la Sagrada Família.

El cicle de Predicacions Quaresmals 2025 ha conclòs així, destacant la centralitat de la creu i el missatge d’esperança i llum de Crist, reflectit tant en l’obra de Gaudí com en la vida quotidiana dels fidels.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)