25 D’OCTUBRE

Sant Bernat Calbó, bisbe

Dia 25 d’octubre, dimecres: Sant Bernat Calbó, bisbe

Nascut al mas Calbó (entre Reus i Salou) cap al 1180, en Bernat entrà al monestir cistercenc de Santes Creus el 1214 i en fou elegit abat 11 anys després. Home de seny i bon administrador, quan el 1233 el bisbe de Vic, Guillem de Tavertet, va haver de dimitir per discrepàncies en Bernat en fou elegit bisbe. Pacificà la clerecia, vetllà per la disciplina eclesiàstica i defensà els drets de la seu osonenca enfront de la noblesa. El trobem en tots els concilis provincials del seu temps i al costat del rei En Jaume en la conquesta del regne de València. Morí el 26 d’octubre de 1243 i és enterrat a la catedral de Vic. El 1710 es legalitzà el seu culte.

També dia 25 d’octubre: Benaurada Mare de Déu del Collell

L’antiga imatge de la Mare de Déu del Collell fou traslladada a la nova església i solemnement coronada l’any 1953. Es cloïa així una llarga tradició de veneració a Santa Maria en el lloc anomenat El Collell, antic monestir benedictí, reforçada per l’aparició de la imatge al pagès del Torn, Miquel Noguer, el 25 d’octubre de 1483, D’aquell mateix any data la declaració del papa Pius XII del patronatge de Santa Maria del Collell sobre el clergat diocesà gironí. «Reina excelsa inmaculada, dels mortals Corredemptora. Assistiunos, gran Senyora, del Collell intitulada» (Goigs).

  1. Sants Crisant i Daria, màrtirs. El papa sant Damas els va dedicar les seves lloances. A Roma, al cementiri de Trasó, de la via Salària Nova (~ 253).
  2. Sants Crispí i Crispinià, màrtirs. A Soissons, de la Gàl·lia Belga (~ s. III).
  3. Sant Miniat, màrtir. A Florència, ciutat de la Toscana (~ s. III).
  4. Sant Frontó, considerat com el primer anunciador de l’Evangeli a la ciutat de Perigús. A Perigús, Aquitània (~ s. III).
  5. Sants Màrtir, sotsdiaca, i Marcià, cantor. Van ser assassinats pels arrians, en temps de l’emperador Constanci. A Constantinoble (~ 351).
  6. Sant Gaudenci, bisbe. Ordenat per sant Ambròs, es va distingir entre els prelats de l’època per la seva doctrina i les seves virtuts. Va ensenyar el poble amb la paraula i els seus escrits i va construir una basílica que va anomenar “Concili dels Sants”. A Brescia, ciutat de la regió de Venècia (~ 410).
  7. Sant Hilari, bisbe de Jàvols. Al territori de Gavaldà, a la Gàl·lia (s. VI).
  8. Sant Fruits. Va portar una vida eremítica al costat d’una escarpada muntanya. Prop de Segòvia, a la Hispània (~ 715).
  9. Sant Maur, bisbe. Home de sòlida formació eclesiàstica, va ser monjo i abat del monestir de Sant Martí de Pannonhalma. A la ciutat de Pécs, a Hongria (1070).
  10. Sant Bernat Calbó, bisbe. Va renunciar al seu ofici de jutge i va ser monjo cistercenc i abat del seu monestir. Més endavant va ser elegit per a la seu de Vic. Va promoure la veritable doctrina. A Vic (1243).
  11. Mort del beat Tadeu Machar, bisbe de Cork i Cloyne, a Irlanda. Víctima de les enveges dels poderosos, va haver de sortir del seu país i, de viatge cap a Roma, va descansar en el Senyor. A Borgo Sant’Antonio, del Piemont (1492).
  12. Beat Recared Centelles Abad, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir. Durant la persecució contra l’Església, per odi al sacerdoci va ser assassinat a les portes del cementiri. A la localitat de Nules, comarca castellonenca de la Plana Baixa (1936).
  13. Beates Maria Teresa Ferragud Roig i les seves filles Maria de Jesús (Vicenta), Maria Verònica (Joaquima), Maria Felicitat Masià Ferragud, verges de l’orde de les Clarisses Caputxines, i Josepa de la Purificació (Raimunda) Masià Ferragud, verge de l’orde de les Agustines Descalces, totes elles màrtirs. Durant la persecució religiosa van donar testimoni invicte de la seva fe en Crist i van merèixer ser coronades. A Alzira, comarca de la Ribera Alta (1936).

  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Clarisses Caputxines i Franciscans Caputxins (OFM Cap.) (MLL): Beates Maria-Jesús Masià i Ferragut i companyes, verges i màrtirs.
  • Esglésies la data de dedicació de les quals es desconeix (en les esglésies consagrades) (S): Celebració de l’aniversari de la dedicació. Es pot celebrar també l’últim diumenge d’octubre.
  • Escolapis, Família Paulina, Família Salesiana i Mercedaris (en les esglésies consagrades) (S): Dedicació de les esglésies la data de les quals es desconeix.
  • Girona (MO): Mare de Déu del Collell.
  • Operaris Diocesans (MO): Beats Pere Ruiz de los Paños i Ángel (fundador de les Religioses Deixebles de Jesús), Joaquim Jovaní Marín, i companys, preveres i màrtirs (1936). El Martirologi celebra la memòria del beat Pere Ruiz el 23 de juliol. El Beat Joaquim és celebrat pel Martirologi el 5 de desembre juntament amb d’altres companys dels Operaris Diocesans.
  • Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu: Beats Braulí Maria Corres i Díaz de Cerio, Frederic Rubio Álvarez, Maurici Íníguez de Heredia, i companys, màrtirs (1936). La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per instància del Superior General de l’Orde Hospitalari, ha aprovat unificar la data de la memòria dels religiosos beatificats els anys 1992 i 2013, respectivament, i celebrar-los conjuntament el 25 d’octubre com els “Beats Màrtirs Hospitalaris de Sant Joan de Déu” (que fins ara se celebren el 30 de juliol).
  • Servites (MO): Beat Joan Àngel Porro, prevere. El Martirologi el situa el 23 d’octubre.
  • Sogorb-Castelló (MLL): Beats Recared Centelles Abad, Isidor Bover, Josep Pascual Carda Saporta, Josep Maria Peris Polo i companys, preveres i màrtirs.
  • Tarragona i Vic (MO): Sant Bernat Calbó, bisbe; Cistercencs (MLL).

 

 

 

«Per Sant Bernat, el gec cordat»: ja cal anar abrigat.

«Per Sant Bernat, el gec cordat»: ja cal anar abrigat.