25 D’OCTUBRE

Sant Bernat Calbó, bisbe

Pertanyia a una família de cavallers repobladors del Camp de Tarragona, descendent dels primers titulars del mas Calbó (camí de Reus a Salou), on hi va néixer el 1180. Assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona, el 1214, després d’una greu malaltia, es féu monjo de Santes Creus (1215), i vers el 1220 en fou designat prior i el 1225 abat. Impulsà la reforma de monestirs (Valldonzella, Àger).

Esdevingué conseller de la noblesa i comissionat papal per resoldre conflictes eclesiàstics difícils. Consagrat bisbe de Vic (1233), pacificà la clerecia, dividida per la dimissió forçada del seu antecessor Guillem de Tavertet, vetllà per la disciplina eclesiàstica i defensà els drets de la seu osonenca enfront de la noblesa. Morí el 1243 i és enterrat a la catedral de Vic.

«Per Sant Bernat, el gec cordat»: ja cal anar abrigat.