Sant Bernat Calbó, bisbe

Sant Bernat Calbó, bisbe

Bernat pertanyia a una família de cavallers repobladors del Camp de Tarragona, descendent dels primers titulars del mas Calbó (camí de Reus a Salou), on hi va néixer el 1180. Assessor de la cúria de Tarragona (1214), després d’una greu malaltia, es féu monjo de Santes Creus (1215), i vers el 1220 en fou designat prior i el 1225 abat. Impulsà la reforma de monestirs (Valldonzella, Àger); fou conseller de la noblesa i comissionat papal per resoldre conflictes eclesiàstics difícils. Morí el 26 d’octubre de 1243, essent bisbe de Vic. El 1710 es legalitzà el seu culte.

Benaurada Mare de Déu del Collell.

La tradició situa la fundació de la primera ermita l'any 780. El Baró de Cartellà va donar una gran extensió de terreny, amb la intenció que s'hi edifiqués una capella dedicada a la Mare de Déu després que un dels seus fills sortí refet d'una greu malaltia. Consta, documentalment, que l'any 1198 existia un priorat que depenia del monestir de Sant Pere de Besalú; i el 1256 es trobava sota el domini directe del senyor de Falgons, Arnau de Cartellà. A partir del 1405 els preveres diocesans en seran els rectors. Coronada canònicament l'any 1953 va ser declarada Patrona del clergat gironí.

1. Sants Crisant i Daria, màrtirs. El papa sant Damas els va dedicar les seves lloances. A Roma, al cementiri de Trasó, de la via Salària Nova (~ 253).

2. Sants Crispí i Crispinià, màrtirs. A Soissons, de la Gàl·lia Belga (~ s. III).

3. Sant Miniat, màrtir. A Florència, ciutat de la Toscana (~ s. III).

4. Sant Frontó, considerat com el primer anunciador de l'Evangeli a la ciutat de Perigús. A Perigús, Aquitània (~ s. III).

5. Sants Màrtir, sotsdiaca, i Marcià, cantor. Van ser assassinats pels arrians, en temps de l'emperador Constanci. A Constantinoble (~ 351).

6. Sant Gaudenci, bisbe. Ordenat per sant Ambròs, es va distingir entre els prelats de l'època per la seva doctrina i les seves virtuts. Va ensenyar el poble amb la paraula i els seus escrits i va construir una basílica que va anomenar “Concili dels Sants”. A Brescia, ciutat de la regió de Venècia (~ 410).

7. Sant Hilari, bisbe de Jàvols. Al territori de Gavaldà, a la Gàl·lia (s. VI).

8. Sant Fruits. Va portar una vida eremítica al costat d'una escarpada muntanya. Prop de Segòvia, a la Hispània (~ 715).

9. Sant Maur, bisbe. Home de sòlida formació eclesiàstica, va ser monjo i abat del monestir de Sant Martí de Pannonhalma. A la ciutat de Pécs, a Hongria (1070).

10. Sant Bernat Calbó, bisbe. Va renunciar al seu ofici de jutge i va ser monjo cistercenc i abat del seu monestir. Més endavant va ser elegit per a la seu de Vic. Va promoure la veritable doctrina. A Vic (1243).

11. Mort del beat Tadeu Machar, bisbe de Cork i Cloyne, a Irlanda. Víctima de les enveges dels poderosos, va haver de sortir del seu país i, de viatge cap a Roma, va descansar en el Senyor. A Borgo Sant’Antonio, del Piemont (1492).

12. Beat Recared Centelles Abad, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir. Durant la persecució contra l'Església, per odi al sacerdoci va ser assassinat a les portes del cementiri. A la localitat de Nules, comarca castellonenca de la Plana Baixa (1936).
13. Beates Maria Teresa Ferragud Roig i les seves filles Maria de Jesús (Vicenta), Maria Verònica (Joaquima), Maria Felicitat Masià Ferragud, verges de l’orde de les Clarisses Caputxines, i Josepa de la Purificació (Raimunda) Masià Ferragud, verge de l’orde de les Agustines Descalces, totes elles màrtirs. Durant la persecució religiosa van donar testimoni invicte de la seva fe en Crist i van merèixer ser coronades. A Alzira, comarca de la Ribera Alta (1936).