Sant Bernat Calbó, bisbe
«Per Sant Bernat, el gec cordat»: ja cal anar abrigat.Dita popular
Sant Bernat Calbó, bisbe
Abat del Cister, ordenà la disciplina en el seu monestir de Santes Creus i després, bisbe de Vic (1233), fou una persona conscient del seu càrrec, bon administrador i atent a les necessitats de tothom: «Nós vigilarem si l'Esperit Sant ens assisteix, per a assegurar la llibertat de tots els fills de Déu, sense permetre que l'un sigui oprimit per la passió de l'altre» (Mons. Josep Torras i Bages, 1846-1916).- Sants Crisant i Daria, màrtirs. El papa sant Damas els va dedicar les seves lloances. A Roma, al cementiri de Trasó, de la via Salària Nova (~ 253).
- Sants Crispí i Crispinià, màrtirs. A Soissons, de la Gàl·lia Belga (~ s. III).
- Sant Miniat, màrtir. A Florència, ciutat de la Toscana (~ s. III).
- Sant Frontó, considerat com el primer anunciador de l'Evangeli a la ciutat de Perigús. A Perigús, Aquitània (~ s. III).
- Sants Màrtir, sotsdiaca, i Marcià, cantor. Van ser assassinats pels arrians, en temps de l'emperador Constanci. A Constantinoble (~ 351).
- Sant Gaudenci, bisbe. Ordenat per sant Ambròs, es va distingir entre els prelats de l'època per la seva doctrina i les seves virtuts. Va ensenyar el poble amb la paraula i els seus escrits i va construir una basílica que va anomenar “Concili dels Sants”. A Brescia, ciutat de la regió de Venècia (~ 410).
- Sant Hilari, bisbe de Jàvols. Al territori de Gavaldà, a la Gàl·lia (s. VI).
- Sant Fruits. Va portar una vida eremítica al costat d'una escarpada muntanya. Prop de Segòvia, a la Hispània (~ 715).
- Sant Maur, bisbe. Home de sòlida formació eclesiàstica, va ser monjo i abat del monestir de Sant Martí de Pannonhalma. A la ciutat de Pécs, a Hongria (1070).
- Sant Bernat Calbó, bisbe. Va renunciar al seu ofici de jutge i va ser monjo cistercenc i abat del seu monestir. Més endavant va ser elegit per a la seu de Vic. Va promoure la veritable doctrina. A Vic (1243).
- Mort del beat Tadeu Machar, bisbe de Cork i Cloyne, a Irlanda. Víctima de les enveges dels poderosos, va haver de sortir del seu país i, de viatge cap a Roma, va descansar en el Senyor. A Borgo Sant’Antonio, del Piemont (1492).
- Beat Recared Centelles Abad, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir. Durant la persecució contra l'Església, per odi al sacerdoci va ser assassinat a les portes del cementiri. A la localitat de Nules, comarca castellonenca de la Plana Baixa (1936).
- Beates Maria Teresa Ferragud Roig i les seves filles Maria de Jesús (Vicenta), Maria Verònica (Joaquima), Maria Felicitat Masià Ferragud, verges de l’orde de les Clarisses Caputxines, i Josepa de la Purificació (Raimunda) Masià Ferragud, verge de l’orde de les Agustines Descalces, totes elles màrtirs. Durant la persecució religiosa van donar testimoni invicte de la seva fe en Crist i van merèixer ser coronades. A Alzira, comarca de la Ribera Alta (1936).
Seguiu-nos
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular.
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029
tinyurl.com
El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías
Agenda
