La Capella dels Segadors de Sant Andreu de Palomar comença la seva rehabilitació

La intervenció suposa una inversió prevista de 300.000 euros, finançats pel consistori, l’Arquebisbat i la Generalitat de Catalunya

19 Març, 2026
Església de Barcelona

Foto: Arxiu

Ja s’han posat en marxa les obres de restauració de la Capella dels Segadors annexa a la parròquia de Sant Andreu de Palomar i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 2022. Els treballs consisteixen en la rehabilitació de la coberta i la consolidació dels paraments de la façana per tal conservar millor la Capella i evitar-ne la degradació. El finançament d’aquestes obres, que tenen una inversió prevista de 300.000 euros, va a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i de l’Arquebisbat de Barcelona. L’aportació que fa el consistori, que és de 130.000 euros, prové de la recaptació de la taxa turística.

La Capella dels Segadors es troba adossada a la parròquia actual, situada entre el carrer dels Segadors i la plaça de les Dones de Motor Ibérica, al bell mig de la trama urbana que va constituir l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. És l’única estructura, conjuntament amb la rectoria del recinte eclesiàstic, que encara es preserva de l’antiga parròquia.

La regidora del districte, Marta Villanueva, ha assegurat que amb l’inici de les obres «es dona resposta a una reivindicació veïnal històrica que permet recuperar una part del patrimoni cultural de Sant Andreu de Palomar i que contribueix a mantenir viva la memòria col·lectiva del barri». Amb la restauració de la Capella es reforça «la identitat del barri i proporciona oportunitats educatives per promoure la consciència històrica i l’apreciació del nostre patrimoni» ha afirmat.

El projecte inclou la rehabilitació de les voltes de maó de pla dels diversos espais que configuren la capella, seguint la geometria i arrancada de les voltes originals. També es rehabilitarà l’estructura del forjat de la coberta a basa d’un nou forjat inclinat construït amb biguetes de fusta i tauler contraxapat i es rehabilitaran les façanes exteriors.

L’execució de les obres forma part del conveni signat entre l’Arquebisbat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona l’estiu de 2024 i s’emmarca dins l’estratègia de recuperació d’aquest edifici tan emblemàtic per a la història del barri i de Catalunya i que, amb la resta d’elements patrimonials en procés de recuperació han de permetre tenir un conjunt històric conservat.

La comissió de la Capella dels Segadors està formada per l’Ajuntament de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona, el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias (CEII), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) l’Associació de Veïns de Sant Andreu i la Parròquia de Sant Andreu de Palomar (PSAP). Es va crear l’any 2019 i segueix treballant per tal que hi hagi una segona fase d’obres que contempli la intervenció a l’interior de l’edifici.

La Capella dels Segadors, símbol de Catalunya

La Capella dels Segadors és un indret cabdal per explicar la història de Catalunya i d’Europa, en especial la que va succeir entre 1640 i 1714, fins al final de la Guerra de Successió. En el seu interior hi havia el Sant Crist que durant els fets de la revolta dels Segadors de 1640 va ser portat com a bandera pels pagesos que van anar cap a la ciutat de Barcelona per alliberar els consellers del Consell de Cent i el diputat de la Generalitat empresonats per ordre del Virrei de Catalunya i que van provocar dies després –durant el Corpus de Sang– una gran revolta que va ser l’inici de la Guerra dels Segadors (1640-1659). Tanmateix, l’himne Nacional de Catalunya, basat en la lletra original dels segadors, també conté esment dels fets ocorreguts en aquest lloc històric a on es troba l’actual parròquia.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)