Campanya de la renda 2026: nova parada de la «Línia 105 Xtantos»

La Conferència Episcopal Espanyola llança la «Línia 105 Xtantos. Pròxima parada», que busca apropar la tasca social i espiritual de l’Església a tota la societat a través de rutes de proximitat arreu del territori

19 Març, 2026
smunoz

La «Línia 105 Xtantos», que l’any passat va recórrer les diferents diòcesis d’Espanya, torna enguany amb una “Pròxima parada” per continuar mostrant que la gratuïtat d’un petit gest com marcar la «X» té un gran impacte en la vida de les persones amb qui compartim barris i carrers.

La iniciativa, el nom de la qual fa referència al número de la casella de l’Església a la declaració de la renda, continua obrint les portes perquè qualsevol ciutadà pugui comprovar el destí i l’impacte real de la seva assignació tributària.

Per això, la pròxima parada és a cadascuna de les diòcesis. Es tracta d’un viatge al cor de l’activitat eclesial en l’entorn més proper per descobrir que l’Església està ajudant en la vida de les persones amb qui compartim barris i carrers. Els participants de la «Línia 105 Xtantos» coneixeran de primera mà l’impacte que té marcar aquesta casella al seu entorn.

Viu-ho en primera persona

Per viure-ho en primera persona només cal accedir, des del web linea105xtantos.es, a un formulari d’inscripció per diòcesi, obert fins al 15 d’abril. Després, serà cada diòcesi la que contactarà directament amb els participants —un màxim de 15 persones per ruta— per comunicar-los el dia, l’hora i el punt de trobada per a la visita, que tindrà lloc entre els mesos d’abril i juny.

Cada diòcesi també dissenyarà el format —en autobús o a peu— i els dies de la ruta en funció de les seves possibilitats, tot i que totes tindran en comú mostrar com les parròquies i comunitats cristianes viuen al servei dels altres.

Màlaga, primera parada de la nova campanya

Raúl, Raquel, Juan, Myriam, Damián, Paola, Ana o Antonio ja ho han viscut en l’experiència prèvia realitzada a Màlaga per promocionar aquesta iniciativa. Ells són enguany les cares i les veus d’aquesta campanya. Els testimonis de les seves vivències també es poden veure al web linea105xtantos.es.

Però per poder-ho explicar, primer ho han viscut i han visitat durant 4 dies diversos projectes que transformen el dia a dia de la seva ciutat. En molts casos, aquestes activitats no reben subvencions i la seva supervivència depèn directament de la generositat de qui decideix, lliurement i sense cap cost, marcar la casella 105.

Una ruta amb quatre parades

La primera parada d’aquesta «Línia 105 Xtantos» va ser el centre de gent gran de la parròquia Santa María de la Amargura, un refugi contra l’«epidèmia» de la soledat que afecta tants ancians del barri. Fundat el 2008, el projecte acull actualment 200 beneficiaris.

La segona, la llar San Carlos d’acollida per a dones. En aquesta casa familiar, quatre religioses filipenses donen allotjament, manutenció i formació a quatre mares joves amb fills petits.

Aquest grup malagueny va fer una tercera parada a la parròquia San Pablo, al barri emblemàtic de la Trinidad. Darrere les seves portes, van poder conèixer tot el que implica l’anunci, la celebració i la vivència de la fe. A més, es va mostrar la tasca de les confraries locals i Càritas per construir «un lloc d’acollida incondicional».

La quarta i última parada va ser al col·legi diocesà Cardenal Herrera Oria. Aquí van conèixer el seu programa de Transició a la Vida Adulta i Laboral, un exemple d’educació entesa com un exercici de cura, servei i justícia social.

Un abans i un després de la «Línia 105 Xtantos»

Com ha canviat la seva perspectiva després d’aquest viatge? La resposta es pot resumir en tres titulars:

A més de conèixer on van els diners de la «X», en aquest viatge també han descobert que:

Dades tècniques de la campanya

Font: Conferència Episcopal Espanyola

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)