Cardenal Omella: «Gràcies pel que sou, pel vostre sí i per tot el que feu al servei de Déu i dels germans»

La Missa Crismal a la Catedral de Barcelona reuneix el presbiteri diocesà en la benedicció dels Sants Olis i la renovació de les promeses sacerdotals

31 Març, 2026
Montse Punsoda

«Gràcies pel que sou, pel vostre sí i per tot el que feu al servei de Déu i dels germans». Amb aquestes paraules, el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha expressat aquest Dimarts Sant el seu agraïment als preveres de l’arxidiòcesi, durant la Missa Crismal celebrada a la Catedral de Barcelona.

Un any més, la Missa Crismal ha congregat preveres, diaques, seminaristes i membres de la vida consagrada per aquesta celebració especial en la qual es consagra el Sant Crisma i es beneeixen els Sants Olis. Alhora, és una missa en la qual es manifesta la comunió dels preveres, que renoven les promeses sacerdotals, amb el bisbe. Concelebrant, destacaven també els bisbes auxiliars Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova i Pellisa, així com l’arquebisbe emèrit, el Cardenal Lluís Martínez Sistach.

Tres signes d’una Església viva

En la seva homilia, el cardenal Omella ha volgut centrar el missatge en tres signes que expressen la vitalitat de l’Església. «Avui veiem tres senyals de l’acció de Déu que ve per enfortir-nos en la batalla contra el mal», ha afirmat.

El primer signe són els Sants Olis, que expressen la presència sanadora i enfortidora de Déu en la vida del seu poble. «A través d’aquests olis, tota la vida del poble sant de Déu es presenta i es confia al Senyor», ha remarcat.

El segon signe és la pròpia assemblea eclesial, cridada a viure la comunió com a do rebut. Tal com ha dit, «una assemblea diversa i variada, on cadascú té el seu lloc, a la qual tots som convidats». En aquest sentit, ha recordat que l’Església «no és un club on els membres es trien entre persones similars», sinó una «realitat de comunió que ve de Déu i que cal custodiar».

Com a tercer signe, l’arquebisbe ha destacat la renovació de les promeses sacerdotals, un dels moments centrals de la celebració. El Cardenal ha expressat un profund «gràcies pel que sou, pel vostre sí i per tot el que feu al servei de Déu i dels germans».

Agraïment al ministeri i al poble de Déu

En aquest darrer punt, Omella ha fet un agraïment als preveres. «Tant la meva experiència com la dels bisbes ens revela el vostre immens esforç per viure estimant i servint, per animar i guiar les comunitats que us han estat confiades». Ha subratllat la dimensió espiritual del ministeri, recordant la tensió «entre fragilitat i gràcia». Segons destacava, «en els nostres cors la gràcia i el pecat lliuren una batalla constant i esgotadora, però donem gràcies a Déu perquè podem ser llum d’esperança per a moltes persones».

També ha fet un especial agraïment als diaques, un ministeri «no sempre fàcil de comprendre» però «necessari per a la missió de l’Església», que recorda a tota l’Església la dimensió del servei i de la caritat, i que la seva missió ajuda a mantenir l’Església oberta als més vulnerables i allunyats. «La vostra presència enmig de la societat i de l’Església ha de recordar-nos la importància de viure atents als pobres, vulnerables i allunyats», ha afegit. Els ha instat a no perdre la identitat i a recordar als preveres i bisbes, que «la dimensió diaconal roman per sempre en el fonament de la nostra vocació».

Finalment, ha volgut agrair la pregària del poble de Déu, que ha definit com «l’humus amagat que ajuda el progrés cap a la santedat de tots els batejats».

«Que la pau arribi a Terra Santa»

El cardenal Omella ha demanat als preveres i diaques una pregària especial aquest Divendres Sant per tal que la pau arribi a Terra Santa: «Recordar-vos el deure que tenim amb l’Església Mare de Jerusalem, sobretot en aquests moments de tanta dificultat. Aquest Divendres Sant preguem de manera especial per totes les comunitats d’aquesta terra que va conèixer Jesús, que va caminar per tots els racons d’aquesta Terra Santa, perquè la pau arribi. Que la nostra ajuda espiritual i material pugui ajudar-los a continuar, als cristians que estan allí, a ser testimonis d’aquest passat que és present i és futur».

Processó final

Una vegada finalitzada la celebració, tots els preveres han sortit en processó fins al Claustre de la Catedral. Allà hi romandran els sants olis, perquè els rectors de les parròquies puguin omplir les seves crismeres, al llarg de tota la Setmana Santa.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)