Cardenal Omella: «Gràcies pel que sou, pel vostre sí i per tot el que feu al servei de Déu i dels germans»

La Missa Crismal a la Catedral de Barcelona reuneix el presbiteri diocesà en la benedicció dels Sants Olis i la renovació de les promeses sacerdotals

31 Març, 2026
Montse Punsoda

«Gràcies pel que sou, pel vostre sí i per tot el que feu al servei de Déu i dels germans». Amb aquestes paraules, el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha expressat aquest Dimarts Sant el seu agraïment als preveres de l’arxidiòcesi, durant la Missa Crismal celebrada a la Catedral de Barcelona.

Un any més, la Missa Crismal ha congregat preveres, diaques, seminaristes i membres de la vida consagrada per aquesta celebració especial en la qual es consagra el Sant Crisma i es beneeixen els Sants Olis. Alhora, és una missa en la qual es manifesta la comunió dels preveres, que renoven les promeses sacerdotals, amb el bisbe. Concelebrant, destacaven també els bisbes auxiliars Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova i Pellisa, així com l’arquebisbe emèrit, el Cardenal Lluís Martínez Sistach.

Tres signes d’una Església viva

En la seva homilia, el cardenal Omella ha volgut centrar el missatge en tres signes que expressen la vitalitat de l’Església. «Avui veiem tres senyals de l’acció de Déu que ve per enfortir-nos en la batalla contra el mal», ha afirmat.

El primer signe són els Sants Olis, que expressen la presència sanadora i enfortidora de Déu en la vida del seu poble. «A través d’aquests olis, tota la vida del poble sant de Déu es presenta i es confia al Senyor», ha remarcat.

El segon signe és la pròpia assemblea eclesial, cridada a viure la comunió com a do rebut. Tal com ha dit, «una assemblea diversa i variada, on cadascú té el seu lloc, a la qual tots som convidats». En aquest sentit, ha recordat que l’Església «no és un club on els membres es trien entre persones similars», sinó una «realitat de comunió que ve de Déu i que cal custodiar».

Com a tercer signe, l’arquebisbe ha destacat la renovació de les promeses sacerdotals, un dels moments centrals de la celebració. El Cardenal ha expressat un profund «gràcies pel que sou, pel vostre sí i per tot el que feu al servei de Déu i dels germans».

Agraïment al ministeri i al poble de Déu

En aquest darrer punt, Omella ha fet un agraïment als preveres. «Tant la meva experiència com la dels bisbes ens revela el vostre immens esforç per viure estimant i servint, per animar i guiar les comunitats que us han estat confiades». Ha subratllat la dimensió espiritual del ministeri, recordant la tensió «entre fragilitat i gràcia». Segons destacava, «en els nostres cors la gràcia i el pecat lliuren una batalla constant i esgotadora, però donem gràcies a Déu perquè podem ser llum d’esperança per a moltes persones».

També ha fet un especial agraïment als diaques, un ministeri «no sempre fàcil de comprendre» però «necessari per a la missió de l’Església», que recorda a tota l’Església la dimensió del servei i de la caritat, i que la seva missió ajuda a mantenir l’Església oberta als més vulnerables i allunyats. «La vostra presència enmig de la societat i de l’Església ha de recordar-nos la importància de viure atents als pobres, vulnerables i allunyats», ha afegit. Els ha instat a no perdre la identitat i a recordar als preveres i bisbes, que «la dimensió diaconal roman per sempre en el fonament de la nostra vocació».

Finalment, ha volgut agrair la pregària del poble de Déu, que ha definit com «l’humus amagat que ajuda el progrés cap a la santedat de tots els batejats».

«Que la pau arribi a Terra Santa»

El cardenal Omella ha demanat als preveres i diaques una pregària especial aquest Divendres Sant per tal que la pau arribi a Terra Santa: «Recordar-vos el deure que tenim amb l’Església Mare de Jerusalem, sobretot en aquests moments de tanta dificultat. Aquest Divendres Sant preguem de manera especial per totes les comunitats d’aquesta terra que va conèixer Jesús, que va caminar per tots els racons d’aquesta Terra Santa, perquè la pau arribi. Que la nostra ajuda espiritual i material pugui ajudar-los a continuar, als cristians que estan allí, a ser testimonis d’aquest passat que és present i és futur».

Processó final

Una vegada finalitzada la celebració, tots els preveres han sortit en processó fins al Claustre de la Catedral. Allà hi romandran els sants olis, perquè els rectors de les parròquies puguin omplir les seves crismeres, al llarg de tota la Setmana Santa.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)