Cardenal Joan Josep Omella: «Siguem portadors de pau en un món en guerra»

L'arquebisbe convida els fidels a preguntar-se «qui sóc jo davant de Jesús» en la celebració de Diumenge de Rams a la Catedral de Barcelona

30 Març, 2026
Església de Barcelona

Fotografies: Agustí Codinach/ M. Punsoda

La Catedral de Barcelona ha acollit la celebració de Diumenge de Rams, presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, acompanyat pels membres del Capítol de la Catedral.

Centenars de fidels esperaven als peus de la Catedral amb branques d’olivera, palmes i palmons, en una escena marcada pel so viu del sacseig dels rams. Tots a l’espera de la benedicció del cardenal, el qual obrint-se pas entre els fidels, va anar aspergint l’aigua beneïda sobre la multitud.

Signes d’humilitat i pau

El cardenal Omella va destacar el sentit d’aquesta celebració recordant l’entrada de Jesús a Jerusalem i recordant que el «Rei de reis» ho fa amb humilitat, entrant «en un pollí», «allunyant-se del poder i dels honors». En aquest context, ha subratllat que Crist «es va desposseir del seu rang» i va optar per abaixar-se fins a donar la vida per amor, tot contraposant-ho a la tendència humana de buscar reconeixement i ascens.

Alhora, ha posat en relleu el significat dels rams d’olivera com a signe de pau, tot recordant que aquesta no és només un gest exterior, sinó una actitud interior que cal viure i transmetre. En un món marcat pels conflictes, ha fet una crida a pregar per la pau i a esdevenir-ne portadors en la vida quotidiana. En aquest sentit, ha advertit que les guerres neixen sovint de «la idolatria del poder i del diner» i ha defensat que el veritable sentit de la vida no es troba en l’èxit, sinó en l’entrega als altres.

Després de la benedicció, la comitiva va fer l’entrada solemne a la Catedral, rememorant l’entrada de Jesús a Jerusalem, i es va celebrar l’Eucaristia amb la proclamació de la Passió del Senyor.

Qui soc jo davant de Jesús

«Qui soc jo?». Amb aquesta pregunta, el cardenal Omella va convidar en l’homilia a reflexionar als fidels. Partint del relat de la Passió, l’arquebisbe de Barcelona va exhortar els presents a plantejar-se reiteradamente la pregunta «qui soc jo davant Jesús», segons els diferents personatges que apareixen en el relat. D’aquesta manera, els va interpel·lar directament a examinar-se, preguntant-se si s’assemblen a aquells que condemnen, als qui es renten les mans davant la dificultat, o als qui fugen, o bé si són capaços d’identificar-se amb figures de fidelitat i coratge, com les dones que romanen al peu de la creu o aquells que ajuden Jesús en el seu camí.

Finalment, va animar a viure aquesta Setmana Santa com un temps de conversió sincera, deixant-se mirar per l’amor de Crist i responent-hi amb generositat, tot fent pròpies les paraules de Pere quan reconeix que, malgrat les febleses, estima el Senyor.

La celebració va marcar l’inici de la Setmana Santa a Barcelona amb una crida clara a viure aquests dies des de la humilitat, la pau i l’entrega als altres.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)