Les religioses Esclaves de Maria acullen 24 noies sense recursos al barri d’Horta

Juana Condesa Lluch, valenciana i fundadora de les Esclaves de Maria Immaculada, en plena revolució industrial, a finals del segle XIX, va ser una pionera en la defensa dels drets de les dones treballadores. Es sentia molt commoguda per tantes jovenetes que viatjaven des dels pobles pels camins soles per anar a treballar a les fàbriques de Valencia, i després d’unes inacabables jornades laborals havien de tornar a peu a casa seva. Juana davant del seu patiment, va descobrir que aquesta seria la seva missió. Va fundar les Esclaves de Maria perquè aquestes noies tinguessin una residencia on viure i per atendre les seves necessitats materials i la seva formació en valors.

Del naixement d’aquella obra, ja fa més de 100 anys, les esclaves de Maria, tenen la seva casa principal a València, i també estan a Madrid, Almeria, Albacete, Almansa i Barcelona, a més a més de tenir residències a Panamà, Xile, Perú i Roma, i un centre amb 16 novícies a l’Àfrica.

La superiora a Barcelona, la gallega Mercedes Fernández, em rep a la preciosa casa que tenen al barri d’Horta i on acullen a 24 noies, de molts països d’Amèrica Llatina, i també del Marroc i Kenia. Aquestes joves arriben a la ciutat soles, i en una situació molt desesperada. «Algunes dormen al carrer, també van a les parròquies cercant ajuda i ens les deriven al nostre centre», explica la directora. Quan arriben, els hi faciliten roba i el que més necessiten, i poden estar a la residència, en règim de pensió completa, fins que troben una feina i paguen segons les seves possibilitats. Després, la majoria treballen cuidant persones grans. «Se’m trenca el cor haver de dir no a les noies que truquen a la nostra porta perquè només tenim llits i espai per a 24 dones», es lamenta la superiora. «La nostra missió és ajudar en la providencia, no rebem cap subvenció, i tenim només dues persones contractades, la cuinera, i la que neteja».

A Barcelona només són tres religioses, «em preocupa la manca de vocacions per poder seguir amb la nostra missió. De moment tenim novícies a l’Àfrica, però les noies d’aquí és més difícil que vulguin ser religioses perquè els valors cristians s’han perdut en les famílies, molts joves no tenen carinyo a casa i se senten sols i tristos. La violència de gènere, el bullying i les xarxes socials, fan molt de mal als joves», explica Fernández.

“La nostra obra es podria resumir en una frase: volem donar a aquestes dones que han hagut de marxar dels seus països, deixant enrere la família, el carinyo que la vida no els hi ha donat”, afirma la religiosa. I en aquesta bonica casa, amb una terrassa amb vistes al mar i al Tibidabo, amb habitacions individuals, menjador, capella, i jardinet, les dones que hi viuen es senten cuidades i estimades.

Glòria Carrizosa Servitje (Secretariat de Marginació)