Santa Margarida d'Escòcia, reina

Santa Margarida d’Escòcia, reina

Nasqué a Hongria en el si de l’exiliada família reial anglesa. La casaren amb Malcom III d’Escòcia -l’exterminador dels partidaris de Macbeth-, i amb hàbil dolcesa, transformà i millorà el comportament del rei i de la cort. Personalment visqué amb gran senzillesa, promovent obres de misericòrdia: cada dia servia a 24 pobres, rentant-los-hi els peus abans dels àpats. Morí a Edimburg el 1093, i ben aviat, el poble l’aclamà com a santa. És patrona d’Escòcia.

DIUMENGE XXXIII DE DURANT L’ANY: IX Jornada Mundial de los Pobres, amb el lema, “Tu, Senyor meu, ets la meva esperança (Cf. Sl 71,5)”:

«La Jornada Mundial dels Pobres vol recordar a les nostres comunitats que els pobres són al centre de tota la pastoral, no només del seu aspecte caritatiu, sinó també del que l'Església celebra i proclama. Déu ha assumit la seva pobresa per enriquir-nos a través de les seves veus, les seves històries, els seus rostres. Totes les formes de pobresa, sense excepció, són una crida a viure l'Evangeli concretament i a oferir signes eficaços d'esperança» (Papa Lleó XIV).

1. Santa Margarida, nascuda a Hongria i casada amb Malcom III, rei d’Escòcia, que va donar a llum vuit fills, va preocupar-se molt pel bé del regne i de l’Església, i a la pregària i als dejunis afegia la generositat envers els pobres, donant així un òptim exemple com a esposa, mare i reina (1093). Els Benedictins la celebren el dia 17 juntament amb Santa Isabel d’Hongria.
2. Santa Gertrudis, anomenada “la Gran”, verge, que lliurada amb molt fervor i decisió, des de la seva infància, a la solitud i a l’estudi de les lletres, i convertida totalment a Déu, va ingressar al monestir cistercenc d’Helfta, prop d’Eisleben, Saxònia, Alemanya, on va progressar de manera admirable pel camí de la perfecció, consagrant-se a la pregària i contemplació de Crist crucificat. Va morir el dia disset (11301/1302).
3. Sants Agustí i Felicitat, màrtirs, que, segons la tradició, van patir en temps de l’imperi de Deci. A Càpua, Campània (~ 250).
4. Commemoració dels sants Leocadi i Lusor, el primer dels quals, essent senador de les Gàl·lies i encara pagà, va rebre els primers pregoners de la fe en aquest territori i va convertir en església la seva pròpia casa, i el segon, fill seu, es diu que va morir quan encara portava les vestidures blanques del baptisme. A Déols, al territori de Bourges, a la Gàl·lia (s. IV).
5. Sant Euqueri, de l’orde senatorial, que primer es va retirar amb la seva família a la vida ascètica en una illa al costat de Lerins, i després, elegit bisbe de Lió, va consignar per escrit moltes passions de sants màrtirs. A Lió, també a la Gàl·lia (449).
6. Sant Otmar, abat, que, al costat de la cel·la construïda per sant Gal, va fundar un petit hospital per a leprosos i un cenobi sota l’observança de la Regla de sant Benet i, per defensar els seus drets, va ser deportat per veïns poderosos a una illa del Rin, on va morir. Entre els helvecis (ara Suïssa) (759).
7. Beat Simeó, abat. Al monestir de Cava, Campània (1141).
8. Mort de sant Edmond Rich, bisbe de Canterbury, que, desterrat per defensar els drets de l’Església, va portar una vida santa entre els monjos cistercencs de Pontigny. A la vila de Soisy, a França (1240).
9. Santa Agnès, verge, que a la flor de la joventut, seguint la seva germana santa Clara, es va abraçar de tot cor a la pobresa sota la direcció de sant Francesc. A Assís, l’Úmbria, al convent de sant Damià (1253).
10. Beat Eduard Osbaldeston, prevere de Lancaster i màrtir, el qual, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, va ser condemnat a mort i penjat en temps de la reina Elisabet I, quan va tornar a Anglaterra com a sacerdot. A York, Anglaterra (1594).