Les religioses Esclaves de Maria acullen 24 noies sense recursos al barri d’Horta

Des de fa més de 100 anys la congregació té cura de les necessitats materials i de la formació de noies en situació vulnerable

27 Març, 2026
Església de Barcelona

Juana Condesa Lluch, valenciana i fundadora de les Esclaves de Maria Immaculada, en plena revolució industrial, a finals del segle XIX, va ser una pionera en la defensa dels drets de les dones treballadores. Es sentia molt commoguda per tantes jovenetes que viatjaven des dels pobles pels camins soles per anar a treballar a les fàbriques de Valencia, i després d’unes inacabables jornades laborals havien de tornar a peu a casa seva. Juana davant del seu patiment, va descobrir que aquesta seria la seva missió. Va fundar les Esclaves de Maria perquè aquestes noies tinguessin una residencia on viure i per atendre les seves necessitats materials i la seva formació en valors.

Del naixement d’aquella obra, ja fa més de 100 anys, les esclaves de Maria, tenen la seva casa principal a València, i també estan a Madrid, Almeria, Albacete, Almansa i Barcelona, a més a més de tenir residències a Panamà, Xile, Perú i Roma, i un centre amb 16 novícies a l’Àfrica.

La superiora a Barcelona, la gallega Mercedes Fernández, em rep a la preciosa casa que tenen al barri d’Horta i on acullen a 24 noies, de molts països d’Amèrica Llatina, i també del Marroc i Kenia. Aquestes joves arriben a la ciutat soles, i en una situació molt desesperada. «Algunes dormen al carrer, també van a les parròquies cercant ajuda i ens les deriven al nostre centre», explica la directora. Quan arriben, els hi faciliten roba i el que més necessiten, i poden estar a la residència, en règim de pensió completa, fins que troben una feina i paguen segons les seves possibilitats. Després, la majoria treballen cuidant persones grans. «Se’m trenca el cor haver de dir no a les noies que truquen a la nostra porta perquè només tenim llits i espai per a 24 dones», es lamenta la superiora. «La nostra missió és ajudar en la providencia, no rebem cap subvenció, i tenim només dues persones contractades, la cuinera, i la que neteja».

A Barcelona només són tres religioses, «em preocupa la manca de vocacions per poder seguir amb la nostra missió. De moment tenim novícies a l’Àfrica, però les noies d’aquí és més difícil que vulguin ser religioses perquè els valors cristians s’han perdut en les famílies, molts joves no tenen carinyo a casa i se senten sols i tristos. La violència de gènere, el bullying i les xarxes socials, fan molt de mal als joves», explica Fernández.

“La nostra obra es podria resumir en una frase: volem donar a aquestes dones que han hagut de marxar dels seus països, deixant enrere la família, el carinyo que la vida no els hi ha donat”, afirma la religiosa. I en aquesta bonica casa, amb una terrassa amb vistes al mar i al Tibidabo, amb habitacions individuals, menjador, capella, i jardinet, les dones que hi viuen es senten cuidades i estimades.

 

Glòria Carrizosa Servitje (Secretariat de Marginació)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Seguim alçant la mirada. ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Els castells són una bella manifestació del que som capaços de fer els éssers humans quan treballem units i amb un mateix fi. Una altra humanitat és possible quan junts mirem cap amunt, quan alcem la mirada cap a Déu, quan units a Ell mirem la humanitat i abordem en equip els diversos reptes que ens planteja», paraules del cardenal Omella durant la vetlla de pregària del papa Lleó XIV, 9 de juny del 2026. 🤩Així vam rebre el Sant Pare, amb un 4de8 dels @castellersdevilafranca.📸 ©️ Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Perdonar no vol dir que allò dolent va estar bé, ni deixar que algú continuï fent mal. No significa oblidar per la força, com si res no hagués passat. Perdonar significa no deixar que l’odi es converteixi en amo del nostre cor. Jesús ens demana perdonar perquè és l’única manera d’experimentar la pau de Déu i de guarir ferides espirituals. Quan perdonem imitem l’exemple de Jesús, que va perdonar els qui el crucificaven. La nostra disposició per perdonar és condició per al perdó que rebem de Déu».Papa Lléo XIV, 10 de juny del 2026, parròquia de Sant Agustí de Barcelona.📸 Dr. G. Simón / ©️ Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ... See MoreSee Less
View on Facebook
Un quilòmetre, un carrer i una ciutat que va unir-se per rebre el Sant Pare.El 10 de juny, el papa Lleó XIV va recórrer el carrer del Rosselló a bord del papamòbil, des del Passeig de Gràcia fins a la Sagrada Família.Al final del camí, una cita amb la història; la Sagrada Família i la torre de Jesucrist. 🕊️Com vas viure aquell moment? #papabcn ... See MoreSee Less
View on Facebook
En Renzo va robar el cor del papa Lleó XIV i de tots😍. Aquestes són les preguntes que li va fer al Sant Pare a la Trobada del Pontífex amb les realitats de caritat i assistència diocesanes a la parròquia de Sant Agustí.🎥 Si vols descobrir què va respondre el Pontífex, pots recuperar el vídeo al següent enllaç: youtu.be/RRNX2kWbif4?si=snuGBEk1FxOGGFap ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

S’ha de dir Joan.

(Lc 1,57-66.80)