Cardenal Joan Josep Omella: «Siguem portadors de pau en un món en guerra»

Fotografies: Agustí Codinach/ M. Punsoda

La Catedral de Barcelona ha acollit la celebració de Diumenge de Rams, presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, acompanyat pels membres del Capítol de la Catedral.

Centenars de fidels esperaven als peus de la Catedral amb branques d’olivera, palmes i palmons, en una escena marcada pel so viu del sacseig dels rams. Tots a l’espera de la benedicció del cardenal, el qual obrint-se pas entre els fidels, va anar aspergint l’aigua beneïda sobre la multitud.

Signes d’humilitat i pau

El cardenal Omella va destacar el sentit d’aquesta celebració recordant l’entrada de Jesús a Jerusalem i recordant que el «Rei de reis» ho fa amb humilitat, entrant «en un pollí», «allunyant-se del poder i dels honors». En aquest context, ha subratllat que Crist «es va desposseir del seu rang» i va optar per abaixar-se fins a donar la vida per amor, tot contraposant-ho a la tendència humana de buscar reconeixement i ascens.

Alhora, ha posat en relleu el significat dels rams d’olivera com a signe de pau, tot recordant que aquesta no és només un gest exterior, sinó una actitud interior que cal viure i transmetre. En un món marcat pels conflictes, ha fet una crida a pregar per la pau i a esdevenir-ne portadors en la vida quotidiana. En aquest sentit, ha advertit que les guerres neixen sovint de «la idolatria del poder i del diner» i ha defensat que el veritable sentit de la vida no es troba en l’èxit, sinó en l’entrega als altres.

Després de la benedicció, la comitiva va fer l’entrada solemne a la Catedral, rememorant l’entrada de Jesús a Jerusalem, i es va celebrar l’Eucaristia amb la proclamació de la Passió del Senyor.

Qui soc jo davant de Jesús

«Qui soc jo?». Amb aquesta pregunta, el cardenal Omella va convidar en l’homilia a reflexionar als fidels. Partint del relat de la Passió, l’arquebisbe de Barcelona va exhortar els presents a plantejar-se reiteradamente la pregunta «qui soc jo davant Jesús», segons els diferents personatges que apareixen en el relat. D’aquesta manera, els va interpel·lar directament a examinar-se, preguntant-se si s’assemblen a aquells que condemnen, als qui es renten les mans davant la dificultat, o als qui fugen, o bé si són capaços d’identificar-se amb figures de fidelitat i coratge, com les dones que romanen al peu de la creu o aquells que ajuden Jesús en el seu camí.

Finalment, va animar a viure aquesta Setmana Santa com un temps de conversió sincera, deixant-se mirar per l’amor de Crist i responent-hi amb generositat, tot fent pròpies les paraules de Pere quan reconeix que, malgrat les febleses, estima el Senyor.

La celebració va marcar l’inici de la Setmana Santa a Barcelona amb una crida clara a viure aquests dies des de la humilitat, la pau i l’entrega als altres.