Card. Omella: «L’Eucaristia és el centre de la vida cristiana»

L'arquebisbe de Barcelona presideix la celebració de Corpus Christi i recorda que «Déu és present a la ciutat i viu amb els barcelonins la felicitat i el patiment»

25 Juny, 2019
Església de Barcelona
Fotografia: Ramon Ripoll

No passa tots els anys que la processó de Corpus Christi coincideixi amb la vigília de Sant Joan. Així ha estat aquest diumenge 23 de juny de 2019, que ha tingut lloc l’adoració del pas de la custòdia en una de les vetllades més màgiques de l’any.

Acompanyada dels petards que sonaven als voltants del barri gòtic, la custòdia va sortir als peus de la catedral per l’esperada celebració de Corpus. L’arquebisbe de Barcelona, el card. Joan Josep Omella, va presidir la missa, acompanyat dels bisbes auxiliars, els canonges i els preveres i els diaques de l’Església barcelonina. També, els membres de l’Orde de Malta i del Sant Sepulcre ocupaven el seu lloc al costat de la cúria.

Tot i que la data era assenyalada, la multitud dels fidels i devots no va faltar a la cita. Entre aquests, destacaven les confraries identificades amb la seva «bandera» i els nens i nenes que enguany fan la primera comunió.

Signe d’unió entre germans

Durant l’homilia el cardenal Omella va emfatitzar en el significat de l’Eucaristia: «centre de la vida cristiana, que fa i construeix l’Església». Segons va dir, «és l’Eucaristia que constitueix el poble cristià com a poble de Déu i ens alimenta». En aquest sentit, va destacar que «ens fa viure la unió en Jesucrist, la fraternitat entre nosaltres i ens dóna la força de Jesús, com a signe d’amor permanent».

Fraternitat i caritat

En la seva intervenció, l’arquebisbe va aprofundir en el Pla Pastoral de la diòcesi, que enguany viu l’eix de la Fraternitat. «Un objectiu pastoral al qual ens hem d’implicar». En aquesta línia de germanor va subratllar que en Corpus celebrem també el dia de la caritat. «El Corpus ens recorda que Déu escolta el crit dels que pateixen. Pobresa material, salut, solitud, la pobresa de no conèixer Déu, etc». Una caritat, que tal com va dir el cardenal necessita estar organitzada, i l’Església ho fa a través de la Càritas diocesana i parroquial.

Camí amb el Senyor

El cardenal Omella, recordant l’Èxode, va dir que és en aquest signe amb Déu on Ell ens convida de desprendre’ns de totes les coses per ser només cor. Un cor que estima a Déu present en l’Eucaristia. En aquesta situació d’adoració, l’arquebisbe va convidar a demanar al Senyor «un regne de pau, justícia, llibertat i amor».

Va alertar que els cristians no caminen sols en aquest regne. Igual que Moisès va comptar amb Ell a Barcelona també hi és. «Déu està present a la nostra ciutat, i vol viure amb la societat la felicitat i el patiment». «El Senyor no ens abandona mai. De fet, ens dóna tot allò que necessitem per viure com apòstols i ser transformadors de la societat», va dir.

Processó

Un cop finalitzada la celebració, la custòdia, sobre el tron de Martí l’Humà, es va posar en marxa amb Déu present en l’Eucaristia. Va seguir el recorregut tradicional: des de Plaça Nova, al carrer Arcs, passant per Portal de l’Àngel i el carrer Comtal, Via Laietana i Joaquim Pou, fins a arribar a l’avinguda de la Catedral. Obrint el pas, caminaven les germandats i confraries, nens de la primera comunió, preveres i l’arquebisbe que caminava al ritme de la custòdia que el seguia. En arribar als peus de la catedral, seguint la tradició, esperaven el bestiari que va reverenciar-se davant la custòdia.

Una ovació al Senyor

Finalment, l’arquebisbe Omella va fer la benedicció del Santíssim. La benedicció va acabar, amb un aplaudiment al Senyor. «Una ovació a Déu present en les nostres vides i a la nostra ciutat», va dir.

«Aquesta revetlla l’heu fet més bonica amb la vostra devoció i estima. Vivint aquesta fe amb les arrels cristianes que tenim. Que ningú ens robi l’alegria, la fraternitat, l’esperança que surt del Senyor», va afegir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

19 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)