Protegir els ancians de la calor

Davant la pujada de les temperatures Sant'Egidio fa una crida a no deixar sola la gent gran i tenir-ne més cura

25 Juny, 2019
Església de Barcelona

 

L’onada de calor que s’anuncia per a aquests dies és un perill per a una gran part de la població. Sant’Egidio, bo i sumant-se a la invitació del Papa de no abandonar ningú, fa una crida a tothom: de vegades n’hi ha prou amb una visita o una telefonada per salvar una vida.

Combatre la soledat

S’ha anunciat que la setmana que tot just hem començat serà una de les més caloroses de l’estiu, amb dies de temperatures extremes. Qui més patirà aquesta situació serà la població anciana i, especialment, tots aquells que es quedin a les ciutats, que, tenint en compte que estem a l’inici de l’estiu, són molts.

A més de les temperatures altes, que són un perill per a la salut de les persones de més edat, s’afegeix el problema de la soledat. Les persones que viuen soles, sobretot en els grans centres urbans, no deixen d’augmentar. Així ho va recordar ahir el papa Francesc quan va visitar una parròquia de la perifèria de Roma. Des d’allà va invitar tothom, com ja havia fet uns dies abans, a apropar-se «a molts ancians que viuen com amagats, oblidats, sense atenció». 

Treballar en xarxa

La Comunitat de Sant’Egidio creu que és indispensable fer una xarxa per protegir de la calor les persones més fràgils, però sobretot, protegir-les de l’aïllament social que és la causa principal de l’augment de la mortalitat dels ancians els mesos d’estiu, així com un factor de risc durant tot l’any. Per això, alhora que reforça el seu suport a la població anciana –que duu a terme especialment amb el programa «Visca els Ancians!» amb la presència capil·lar de voluntaris–, Sant’Egidio fa una crida a tothom.

Fixem-nos aquests dies en els ancians sols que viuen a prop nostre, començant pels veïns de casa; tots podem fer alguna cosa si ajudem directament qui té problemes: n’hi ha prou amb una visita o una telefonada. Es tracta de gestos concrets, que estan a l’abast de tothom, i que de vegades poden salvar una vida. Perquè molt sovint és més perillosa la soledat que la calor. Ens podem defensar de l’una i de l’altra amb més humanitat i solidaritat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

21 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)