Beata Isabel Ferrer Sabrià i companyes

Beata Isabel Ferrer Sabrià i companyes, verges i màrtirs

La Isabel havia nascut el 1852 a Vilanova i la Geltrú. Fou una de les tres fundadores de la Congregació de la Doctrina Cristiana, iniciada per Miquela Grau que va obrir la primera casa el 1882 a Molins de Rei. El bisbe de Barcelona, Mons. Josep Maria Urquinaona, les va ajudà molt. Després de passar moltes dificultats per difondre l’Evangeli entre les classes més desfavorides, els milicians li van premiar amb el seu afusellament a Paterna (Horta de València) als seus 84 anys d’edat amb d’altres 16 companyes de congregació. Beatificades l’1 d’octubre del 1995. Memòria important al bisbat de Sant Feliu.

1. Sant Basili, màrtir. A Antioquia, Síria (s. III).
2. Sant Crispí, bisbe màrtir. A la ciutat d’Écija, província hispànica de la Bètica (s. IV).
3. Sant Dasi, màrtir. A Dorostorum, Mèsia (ara Romania) (303).
4. Sants Octavi, Solútor i Adventor, màrtirs. A Torí, Ligúria (s. IV).
5. Sant Teonest, màrtir, en l’honor del qual sant Eusebi va edificar la basílica. A Vercelli, també a Ligúria (~ 313).
6. Sant Doro, bisbe. A Benevent, Campània (s. V).
7. Sant Silvestre, bisbe, que als quaranta anys del seu sacerdoci, ple de Déu i virtuts, va volar cap al Senyor. A Chalon-sur-Saône, Burgúndia (525).
8. Sant Edmond, màrtir, que essent rei dels anglo-orientals va caure presoner a la batalla contra els invasors normands i, per professar la fe, va ser coronat amb el martiri. A Anglaterra (870).
9. Sant Gregori Decapolità, monjo, que primer va adoptar la vida monàstica i després la d’anacoreta. Més tard, de pelegrí, va viure força temps a Tessalònica i, finalment, es va establir a Constantinoble, on lluitant fortament en defensa de les imatges sagrades, va entregar l’ànima al Senyor. A Constantinoble (s. IX).
10. Sant Bernward, bisbe, que va defensar els seus fidels de les invasions, va restaurar la disciplina del clericat en nombrosos sínodes i va fomentar la vida monàstica. A Hildesheim, Saxònia (Germània) (1022).
11. Sant Cebrià, abat de Calamizzi, que va conservar amb una fidelitat exemplar les tradicions d’Orient i que, tot i ser sever amb ell mateix, era generós amb els pobres i bon conseller de tothom. A la Calàbria (~ 1190).
12. Sant Francesc Xavier Càn, màrtir, que, essent catequista, a causa de la seva fe va ser estrangulat i degollat durant l’imperi de Minh Mang. A Hanoi, Tonquín (1837).
13. Beata Maria Fortunata (Ana Felicia) Viti, de l’orde de Sant Benet, que gairebé tota la seva vida va tenir cura de l'armari rober, intentant ajustar-se sols de tot cor al compliment de la Regla. A Veroli, prop de Frosinone, al Laci, Itàlia (1922).
14. Beata Àngela de Sant Josep (Francisca) Lloret Martí i catorze companyes [1], verges i màrtirs. Una era superiora general, i les altres, religioses de la Congregació de la Doctrina Cristiana, van sofrir a causa de la fe en Crist durant la persecució contra l’Església, a la devastadora Guerra Civil. Prop de València (1936).

[1] Els seus noms són: beata Maria del Sufragi (Antònia Maria) Orts Baldó, Maria dels Dolors (Maria de Montserrat) Llimona Planas, Teresa de Sant Josep (Ascensió) Duart Roig, Isabel Ferrer Sabrià, Maria de l’Assumpció (Josepa) Mongoche Homs, Maria de la Concepció (Emília) Martí Lacai, Maria Gràcia (Paula) de San Antonio, Cor de Jesús (Maria de la Purificació) Gómez Vives, Maria del Socors (Teresa) Jiménez Baldoví, Maria dels Dolors (Gertrudis) Suris Brusola, Ignàsia del Santíssim Sagrament (Josepa) Pascual Pallardó, Maria del Rosari (Caterina) Calpe Ibànez, Maria de la Pau (Maria Isabel) López García i Marcela de Sant Tomàs (Àurea) Navarro.