Santoral

18 de juny

Santa Isabel, abadessa

AAl juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny.
Dita popular

Santa Isabel, abadessa

Filla d’una nombrosa i religiosa família, als dotze anys la van portar al monestir de Schönau (Renània alemanya), perquè s’eduqués, i d’allí li va venir la seva vocació religiosa, vestint als divuit anys l’hàbit de benedictina. Malalta, depressiva es refugià en el consol dels textos bíblics i també l’ajudà que el seu germà Egbert (“espasa brillant”) es fes monjo del monestir masculí veí de Schönau. Als 28 anys fou elegida abadessa i deixà escrites les seves visions i èxtasis místics. Va morir el 18 de juny de 1164 als 35 anys.

  1. Sants Marc i Marcel·lià, màrtirs en la persecució de l’emperador Dioclecià, als quals els va agermanar el sofriment. A Roma, al cementiri de Balbina, a la Via Ardeatina (~ 304).
  2. Sant Leonci, soldat, que pels atroços turments soferts a la presó va arribar a la corona del martiri. A Trípoli, de Fenícia (s. IV).
  3. Sants Ciríac i Paula, màrtirs. A l'Àfrica (~ s. IV).
  4. Sant Amand, bisbe, que va instruir en la doctrina de la veritat i va batejar a sant Paulí de Noia, qui, al seu torn, lloà al bisbe. A Bordeus, a l’Aquitània (s. V).
  5. Sant Calòger, eremita. A la muntanya Cronio (ara Gemmariario), prop de les termes de Selinunte, a Sicília occidental (~ s. V).
  6. Santa Isabel, abadessa, cèlebre per la seva observança de la vida monàstica. A Schönau, a la Renània, a la Germania (1164).
  7. Beata Hosanna Andreasi, verge, que va vestir l'hàbit de les Germanes de Penitència de Sant Domènec i va harmonitzar les ocupacions seculars amb la contemplació de Déu i l'exercici de les bones obres. A Màntua, a la Llombardia (1505).
  8. Sant Gregori Barbarigo, bisbe, que va instituir un seminari per clergues, va ensenyar el catecisme als nens en la seva pròpia llengua, va mantenir col·loquis amb el clericat i va obrir escoles, mostrant-se liberal amb tots i exigent amb si mateix. A Pàdua, a la regió de Venècia (1697).
 

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)