Al segle V la veneració a sant Cugat ja és molt gran a la ciutat de Barcelona, que el té per patró. La “passió”, detallava el martiri d’aquest sant originari del nord d‘Àfrica durant la persecució de Dioclecià (303-304). La festa se celebrava el 25 de juliol (actualment és el 27 perquè el 25 és la festa de Sant Jaume). És memòria a l’arquebisbat de Barcelona (no a Mataró) i als bisbats de Sant Feliu i Terrassa.

► HISTÒRIA DE L’ADVOCACIÓ

• 398-400: “Llibre de les Corones”, de Prudenci: «Bàrcino s’alçarà confiada en el seu il·lustre Cugat». Martirologis i calendaris litúrgics antics esmenten el martiri de Sant Cugat, fora de les muralles de Barcelona.
• 711: La invasió sarraïna provoca el col·lapse del món hispano-visigòtic i les seves relíquies es dispersen per Europa.
• 801: Després de la reconquesta de la ciutat de Barcelona ja no hi ha cap referència a l’església de sant Cugat.
• 878: El bisbe Frodoí trasllada les relíquies descobertes de santa Eulàlia (símbol del nou món franc) al cor de la catedral de Barcelona. En serà la nova patrona. Sant Cugat, ja pertany a l’antic món hispànic.
• Segle IX, finals: Els monjos de Sant Cugat -que ja han col·locat relíquies de Sant Cugat damunt l’altar major- al redactar de nou la ‘passio’, vinculen el culte de sant Cugat al monestir.
• 1835: El monestir de Sant Cugat és desamortitzat i les relíquies traslladades a la parròquia de sant Cugat del Rec (Barcelona).
• Actualment: Les relíquies es veneren a la basílica de Santa Maria del Mar, en una rèplica de l’urna d’argent (l’original es conserva al Museu Diocesà de Barcelona).

També celebrem la festivitat de Santa Juliana i Santa Semproniana, verges i màrtirs

A Mataró, avui, no els hi traieu les seves “santes”. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’edat mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana i Semproniana són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772.

L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou compost el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de 3 hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis.

“Si no regues al juliol, tot l’any el camp se’n dol”