Sant Cugat, màrtir

Sant Cugat, màrtir

El poeta Prudenci ja canta Sant Cugat (“còfia?”) com a víctima de la persecució de Dioclecià (304) en el mil·liari vuitè de la via romana de Barcelona a Egara (Castrum Octavianum). La veneració del màrtir féu que ja en el segle V s'aixequés una església en aquest lloc del Vallès Occidental, que més tard s'ampliaria formant el gran monestir actual de Sant Cugat. El Martirologi Jeronimià el celebrava el 16 (o 15) de febrer; la litúrgia hispànica antiga, el 25 de juliol, data que recollí el Santoral Romà. És memòria a l’arquebisbat de Barcelona (no a Mataró) i als bisbats de Sant Feliu i Terrassa.

► Arxidiòcesi de Barcelona:

+ Antiga parròquia de Sant Cugat del Rec o del Forn: A la confluència dels carrers dels Carders i de Fonollar de Barcelona, el bisbe Deodat la va consagrar. L'estiu del 1936, Sant Cugat fou incendiat i, arrasat, s’hi va fer una plaça amb el seu nom. El 2001 va quedar absorbida per la veïna Santa Maria del Mar, on també van anar a parar les relíquies del sant que custodiava.

Santa Juliana i Santa Semproniana, verges i màrtirs Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.

1. Commemoració dels Set Sants Dorments, que, com explica la tradició, havent estat martiritzats, descansen en pau a Efes esperant el dia de la resurrecció (data incerta).
2. Sant Pantaleó o Pantalemó, màrtir, venerat a Orient com a metge que exercia el seu art sense cap retribució. A Nicomèdia, de Bitínia (~ 305).
3. Sant Desideri, del qual es creu que va ser bisbe de Besançon. A Lons-le-Saulnier, a les muntanyes del Jura, a França (s. V).
4. Sant Celestí I, papa, que es va preocupar que l'Església es mantingués en la veritable fe i ampliés els seus límits, va instituir l'episcopat a Gran Bretanya i Irlanda i va promoure la celebració del Concili d'Efes, en el qual es va condemnar a Nestori i es va saludar Maria com a Mare de Déu. A Roma, al cementiri de Priscil·la, a la via Salària (432).
5. Sant Simeó, monjo, que durant molts anys va viure sobre una columna, fet pel qual va rebre el sobrenom de l’”Estilita”, i la vida i tracte amb tothom van ser admirables. Prop d’Antioquia, a Síria (459).
6. Sant Ursus, abat, pare de molts cenobis, cèlebre per la seva abstinència i les seves virtuts. A Loches, poble de la Touraine, al costat del riu Indre, a França (s. V/VI).
7. Sant Eclesio, bisbe, que va compartir amb el papa sant Joan I els atroços sofriments causats pel rei Teodoric, sobrevivint tan sols ell i aconseguint que la seva Església adquirís nou esplendor. A Ravenna, a la via Flamínia (~ 532).
8. Sant Galactori, honrat com a bisbe i com a màrtir a Lescar. A Béarn, a la regió dels Pirineus basc-francesos (s. VI).
9. Santa Antusa, monja, que, sent emperador Constantí Coprònim, per defensar el culte de les sagrades imatges, després de patir la pena dels assots va ser desterrada, però quan va tornar a la pàtria, va morir en pau. A Mantinea, prop de Claudiòpolis, a la Honoríada (s. VIII).
10. Sants màrtirs Jordi, diaca i monjo originari de Síria, Aureli i Sabigortona, esposos, i Fèlix i Liliosa, esposos també, que en la persecució desencadenada pels sarraïns, desitjant donar testimoni de la seva fe cristiana, no van cessar de lloar Crist a la presó, on van ser finalment decapitats. A Còrdova, a la província hispànica d'Andalusia (852).
11. Sant Climent, bisbe de Velika, insigne per la seva erudició i pels seus coneixements de les ciències sagrades, que va portar la llum de la fe al poble búlgar. Es commemoren amb ell als sants bisbes Gorazd, Naüm, Sava i Angelarius (o Anjelarij), continuadors a Bulgària de l'obra dels sants Ciril i Metodi. A Ochrida, a la Il·líria (s. IX/X).
12. Beat Bertold, abat, que va estar sempre disposat a aconsellar als que li ho demanaven i a afavorir als necessitats que acudien a ell. Al cenobi de Garsten, a Estíria (1142).
13. Beat Raimon el Palmer, pare de família, que, en quedar privat de la seva esposa i dels seus fills, va fundar un alberg per rebre els pobres. A Piacenza, ciutat de l’Emília (1200).
14. Beat Nevolone, insigne per les seves santes peregrinacions, per la seva austeritat i per la pràctica de la vida eremítica. A Faenza, a l’Emília (1280).
15. Beata Llúcia Bufalari, verge, germana del beat Joan de Rieti, oblata de l’orde de Sant Agustí, il·lustre per les seves penitències i pel seu zel en salvar ànimes. A Amelia, de l’Úmbria, (c. 1350).
16. Beat Robert Sutton, prevere i màrtir, penjat en temps d’Elisabet I per ser sacerdot. A la ciutat de Stafford, a Anglaterra (1588).
17. Beat Guillem Davies, prevere i màrtir, que durant la persecució anglesa, només per ser sacerdot, pregant pels presents va ser penjat en temps d’Elisabet I. A Beaumaris, del País de Gal·les (1593).
18. Beata Maria Magdalena Martinengo, abadessa de l’orde de les Clarisses Caputxines, insigne per la seva abstinència. A Brescia, a la regió de la Llombardia (1737).
19. Beat Joaquim Vilanova Camallonga, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra la fe va aconseguir la glòria celestial. A Olleria, a la comarca valenciana de la Vall d’Albaida (1936).
20. Beat Modest Vegas Vegas, prevere de l’orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que va vessar la seva sang per Crist durant la persecució. Al poble de Lliçà, Vallès Oriental (1936).
21. Beats Felip Hernàndez Martínez, Zacaries Abadia Buesa i Jaume Ortiz Alzueta, religiosos de la Societat Salesiana i màrtirs, que van patir el martiri durant la persecució. A Barcelona (1936).
22. Beata Maria Climent de Jesús Crucificat Staszewska, verge de l’orde de Santa Úrsula i màrtir, que internada en un camp d'extermini per odi a la fe, va morir a causa dels terribles turments als quals va ser sotmesa. A Oswiçcim (Auschwitz), lloc proper a Cracòvia, a Polònia (1943).
23. Memòria de les santes Juliana i Semproniana, màrtirs. A Iluro (ara Mataró), a la Hispània Tarraconense (data incerta).
24. Memòria de sant Hermolau, prevere i màrtir. A Nicomèdia (~ 305).